enterenyinant ( I )

Quan de cop entengui que les mirades poden ser clares, quan vegi que la veu és sincera i que les carícies les noti a través de la pell... llavors podré creure't. Mentrestant, junts, treballem per aquest món nostre. A cop d'intents, de paraules i frases fetes a base de complicitat, de tocaments virtuals. Mirant als ulls, a les mans, a la boca de les persones que ens envolten. Notant la connexió que flueix com la gran obra d'art que pot fer qualsevol aranya en qualsevol cantonada de qualsevol casa abandonada...

batalles

Tenim el dret de decidir i la responsabilitat d'acatar les conseqüències d'aquesta decisió. És per això que les llagrimes de ràbia són en va. No pots plorar quan ets tu qui vas decidir fugir, d'un lloc o una persona, tan se val... o romandre-hi. Pots plorar de tristor però no de ràbia. Si decideixes lluitar t'has de sentir suficientment forta per aprendre que de vegades hi ha batalles que es perden... són batalles a favor d'alguna causa que en algun moment vas considerar prou vàlida. Posar els valors en una balança i escollir quines seran les teves guerres. I, per descomptat, la decisió més important és escollir amb quines armes lluitaràs i et defensaràs. I sempre, sempre la millor arma és un somriure intern que es projecti cap enfora. :)

del gust dels primers petons

Els primers petons tenen gust de préssec. Del préssec dels teus llavis, directament d'un got llarg de cubata ple de glaçons i un suc de préssec. Del préssec dels meus llavis, directament d'un pot rodó de crema de cacau amb aroma i gust de la fruita prohibida.

antonia font - rumba

seus tranquil, qualcú s'aixeca a fer es café, notes que qualcú et somriu, sents un eco que demana que es que tens, dius que no te passa res

gairebé ja són les dotze de la nit i t'adjudiques s'escurada, així penses una excusa per partir, trobes que n'hi ha que ja han parlat massa

i sa festa per tu ja s'ha acabat i per els altres just ara comença, i tot sol te'n tornes al passat, que és un dol que encara el dus enderrere

i cap a casa fas un pensament, passes pes carrer on abans era ca seva i fas sa mitja i recordes un cosset silenciós amb so matalás enterra

i t'en vas trist a ca teva perquè t'han fet xerrar d'aquella menorquina que te va fer travessar la mar
i t'en vas trist a ca teva perquè t'han fet xerrar d'aquella menorquina que te va fer travessar la mar

treus es gin d'un gelós amagatall i en baties un record, tanmateix no se pot curar amb alcohol un anyor que se xapa a la mitat

mig aqui i mig allà deçà, tens es cor transmediterrani i sa barca que vares treure a la mar amb prou feines va arribar a s'escenari

i vols que arribi unaltre dia perquè no vols pensar amb aquella menorquina que te va fer travessar la mar
i vols que arribi unaltre dia perquè no vols pensar amb aquella menorquina que te va fer travessar la mar

mig aqui i mig allà deçà tens es cor transmediterrani i sa barca que vares treure a la mar amb prou feines va arribar a s'escenari
i vols que arribi unaltre dia perquè no vols pensar amb aquella menorquina que te va fer travessar la mar

paraules de galeta

No sé qui ets. Al principi ni volia saber-ho. Et planteges aquest tema sense donar-hi importància però t'escanya de mica en mica... i sense avisar. I llavors ve el dolor, la paranoia, aquestes papallones negres i fugisseres i falses i esquerpes que et mosseguen el cor com si fos una galeta. Em sento filòloga frustrada quan veig que les paraules sempre s'interpreten. La literatura és un mite.

Narcís i Eros

Sento un comentari d'esquitllada... diferències entre homes i dones. I, com sempre, el tema, etern, de l'amor, la bellesa, la felicitat, la persona. Ens enamorem, tant homes com dones. Però ho fem de maneres ben diverses. Vosaltres, diu ell, podeu veure més enllà de l'aparença. Nosaltres hem de valorar a primer cop d'ull, ens heu d'entrar pels ulls. Que dius que es veuen parelles de dones guapes amb homes lletjos... però no a l'inrevés. Homes guapos amb dones lletges. I jo callo perquè no vull començar una conversa absurda. “No és formós el que és formós, sinó el que agrada”.

Em trobo Narcís disfressat d'Eros. Patètic. Una mirada en un mirall... gestos egocèntrics i solitaris que fan pena. Si això és l'amor no m'hi busqueu. Si això és la bellesa no m'hi trobareu.

methodology

amb tu

No acabo de diferenciar què és la realitat, la imaginació i el somni. Perquè et tinc aquí, voluminós i suat... entre els meus llençols i els meus sospirs. Et remous en el llit mentres t'abraço. Et mig observo com dorms i deixo caure un petonet al coll, pell de gallina... la teva, la meva. Canvies de postura... i jo em poso de cara a la paret. Somric. Sospiro. M'adormo.

No aconsegueixo dormir 3 hores seguides. Em torno a desvetllar entre els teus braços. Em vaig adormir amb el cap al teu pit, acompassant la teva respiració. Un relax absolut, una tranquil.litat increïble... Necessitava aquesta pau. M'ajuda a no tenir els ulls oberts i a eliminar els nervis de la panxa. Somric. Sospiro. M'adormo.

No sé parar el despertador de la consciència. Obro un ull i després l'altre. Encara hi ets... quina expressió més dolça, quina dolçor més expressiva. Dona'm cinc minutets més per a poder xarrupar tota la intensitat del moment, sigui somni, realitat o fruit de la imaginació. Somric. Sospiro. M'adormo. Amb tu.

LiA

És fosc. Quarts de cinc de la matinada. Ja estan casats. Ja els hi hem cantat que aniran a San Francisco. Ja marxem. Adèu, LiA! petonets a cada galta de cada persona... de grans persones. I em ve al cap. Pau, per què LiA? i em contestes girant el cap amb un somriure. Uffff... de tota la vida! No t'ho sabria dir... :)

I recordo quan vas a aixecar la copa per brindar per la meva felicitat, per mi... i recordo quan vau comptar amb mi, quan vau aparèixer insospitadament aquí, plens de vida i de mans i mirades. I recordo del tot com hi ha gent que no fa falta recordar perque hi són constantment, aquí amb mi.

Cantant plegats cançons d'amor i de nostàlgia adolescent, riem una estona abans de tancar els ulls i somiar que demà... i per què, no??.. demà pot ser un gran dia, LiA!