24 dic. 2007

indulge in the sweet side of life

Estic esperant que em portin el meu pancake. La unica mostra del que em puc menjar de tu des d'aqui, desde milers de km de distancia. Endrapo la teva essencia, els records compartits, la complicitat creada, els projectes ideats.

M'ha costat triar perque no n'hi ha cap com tu. Perque et vull a tu, a la teva dol,cor que es barreja, de vegades, amb aquella amargor gelada que em fa venir calfreds de por. Pero en el fons es un pancake flonjo, suau, com els nuvols, l'espuma d'un capucciono, una magdalena tendra. Un pancake sol no te massa gust a res, necessita un acompanyament especial. La unio del pancake i la fruita, de la nata o la xocolata... de la llimona! Aixo el fa delicios! ;)

23 dic. 2007

si et quedes amb mi - sopa de cabra

A la Jessica i al Dani :D
Inimaginable veure la meva cosina americana -sempre rebel- de blanc i casant-se amb un noi catala. Em fan adonar que quan sents ho has de viure, que cal lluitar per fer realitat els nostres somnis, que hem d'intentar ser feli,cos i que... el moment es ara! :P
This is their (your) song :)

22 dic. 2007

clouds in my coffee

He tocat el cel amb les mans. He passejat de la teva ma per sobre dels nuvols flonjos que encatifaven un cel rogenc. He travessat la linia de l'horitzo pensant en que tots erem alla, surant, dol,cos... suaus... tendres... innocents... captivats per la grandesa de la incomprensio, la immensitat de la natura i la majestuostitat de tot allo sobrenatural. La magia de viure, de deixar fluir, de gaudir de tot allo que t'es donat.

15 dic. 2007

la roda de la fortuna

Viure la vida que vols viure prescindint de la roda que t'empeny. Essent coherent amb el que penses, amb els teus ideals, arrencant el cordó umbilical que et lliga a tot allò que valores objectivament però que desprecies subjectivament. No caure mai en l'obsessió, l'obsecació, l'obscenitat... caure sempre en la persecució dels teus somnis, en la lluita dels teus ideals, en la conquesta dels teus principis.
Connectar amb les energies de l'univers i deixar fluir les lleis perverses del ying i el yang, de la polaritat d'allò positiu i negatiu. Perquè en tot el que vius hi ha present la fi. Perquè el Res ho és tot i el Tot a la vegada no és res.

enterenyinant ( IV )

M'apareix als pensaments de manera constant durant unes setmanes com flaixos de fotografies, com fotografies de moments diversos... I de cop una trucada! D'aquelles casualitats que meravellen i t'ericen la consciència. No cal dir que crec fervorosament que alguna cosa m'ha de dir, alguna cosa n'he de treure de les nostres birres. I així anem teixint la teranyina.

10 dic. 2007

Walden - H.D. Thoreau

From Chapter II - Where I lived and what I lived for-


"We must learn to reawaken and keep ourselves awake, not by mechanical aids, but by an infinite expectation of the dawn, which does not forsake us in our soundest sleep. I know of no more encouraging fact than the unquestionable ability of man to elevate his life by a conscious endeavor. It is something to be able to paint a particular picture, or to carve a statue, and so to make a few objects beautiful; but it is far more glorious to carve and paint the very atmosphere and medium through which we look, which morally we can do. To affect the quality of the day, that is the highest of arts. Every man is tasked to make his life, even in its details, worthy of the contemplation of his most elevated and critical hour. If we refused, or rather used up, such paltry information as we get, the oracles would distinctly inform us how this might be done.

I went to the woods because I wished to live deliberately, to front only the essential facts of life, and see if I could not learn what it had to teach, and not, when I came to die, discover that I had not lived. I did not wish to live what was not life, living is so dear; nor did I wish to practise resignation, unless it was quite necessary. I wanted to live deep and suck out all the marrow of life, to live so sturdily and Spartan-like as to put to rout all that was not life, to cut a broad swath and shave close, to drive life into a corner, and reduce it to its lowest terms, and, if it proved to be mean, why then to get the whole and genuine meanness of it, and publish its meanness to the world; or if it were sublime, to know it by experience, and be able to give a true account of it in my next excursion."

4 dic. 2007

vulnerabilitat

Farta de lluitar per no res. Cridaria que t'estimo però es descobririen mil codis secrets i la vulnerabilitat del meu sistema es faria massa evident. Així que callo, escolto i observo. I, sobretot, deixo fluir.

3 dic. 2007

de quan dius que mossegues...

De vegades, dius que mossegues i enlloc de queixalar, fas llepades i llepades. I no sé per què coi de vegades costa tant fer i dir el que realment penses. Bé, crec que sí que ho sabem però fa POR fins i tot verbalitzar-ho. O potser és que de vegades sorgeix de manera inconscient?

El que està clar és que de vegades el cos i la ment... o el que podria ser el mateix, la raó i el cor... van per separat. Dius que mossegues però la llengua ressegueix formes belles i perfectes amb una dolçor inhumana. Somrius però els ulls se't veuen tristos i la mirada reflexa un estat inquiet. Amagues el cap però allargues la mà. I encara que no parlis, encara que no verbalitzis... els teus gestos parlen per tu.

Hi ha secrets i emocions que no es poden amagar... vull aconseguir ser transparent. Més encara.

1 dic. 2007

reines mores

A les meves reines mores, a la Sarita, la Martona i l'Aran, els hi agraeixo que siguin cadascuna a la seva manera... per què així puc continuar aprenent, de les nostres diferències, dels secrets que compartim... perquè som putes i princeses, a la vegada... tot en un.

Les nostres quedades són sempre memorables. Plenes de riures, plenes de paraules, plenes de records i de projectes. I ja farà 2 anys que ens vam conèixer, que ens va unir la Misifú, que vam compartir cafès i cigarros i llàgrimes i riures a cor que vols.

El Xaluca, Can Magadins, la Fageda d'en Jordà, la Uni, ca l'Aran, ca la Sarita... i el que ens queda per fer, per dir, per compartir, per aprendre!

Come on! No way!
petonets, cuques!