ens comuniquem?

Avui xafardejant sobre tot el tema de Bologna, he trobat això i m'ha fet pensar que sí, hi ha d'haver voluntat perquè hi pugui haver diàleg però també cal que aprenguem a parlar... més que parlar, a comunicar-nos. Una persona bastant important per mi em diu sempre que les persones no ens entenem parlant sinó COMUNICANT-NOS. DEl què pensem que diem al què arriba al nostre interlocutor de vegades hi ha una gran diferència. Hauríem d'aprendre a dir les coses pel seu nom, de manera assertiva, se'n diu, oi?, ser més empàtics, respectuosos i tolerants i, sobretot, trobar les coses que ens uneixen i no les que ens separen.

5 days later (o sempre anant tard)

Amunt i avall, desde precisament dijous dia 11. Amunt i avall físicament però també a nivell anímic. M'hagués fet especial il.lusió cumplir la meva promesa de deixar alguna petjada especial per tu el dia que fas 18 anys. En honor, també, a tot allò que va formar part de la meva vida en algun moment: tiets, avis, cosins, estius i dinars a La Pineda, Nadals a casa la iaia i l'avi a Terrassa, aquells sugus, aquelles figures que feien por tan enlairades... nosé si ho recordes, potser el teu germà i les bessones sí, segur que els teus pares en poden fer memòria.

5 dies després del teu dia, t'escric, a la fí! perquè la vida està plena d'aquestes imprecisions inesperades i perquè mai saps quan ni com passen certes coses. I per això, LiVe THe LiFe You HaVe iMaGiNeD !!!!

Per Molts Anys, Marta!

Stop!

Potser m'he oblidat massa ràpid de quan era una nena. Potser és que sóc menys empàtica del que creia. Potser és que sóc massa flower power, massa hippy... potser he viscut massa temps entre cotofluix. Avui he vist com un nen pegava un cop de puny a un altre nen dins la classe i m'ha afectat a tots nivells. Com a persona, he sentit molta tristesa. Com a mestra, a més, frustració de no haver sigut capaç de frenar o fer alguna cosa. I el que em fa més por és que hi hagi ganes de venjança. La violència només porta més violència... però com els hi fas entendre? Com ensenyes l'autocontrol? Com ho podem parar?

ïutòpia

Visca la utopia, els somnis d'amor, la lluita i les il.lusions. Encaro una nova etapa. Tinc el cos ple de ganes i l'ànima farcida de papallones. I em ve de gust fer, actuar, pensar, escriure, crear... és que penso que ja que estic aquí... doncs aprofito aquest instant, tu! Perquè, en el fons, "travessar bé el foc és el que compta!"


P.S. Gran reflexió de Daniel Pennac!!! -thanx Lydia x)-

retrobaments

Potser podríen definir-se així, aquests últims dies o setmanes. Fa menys d'una setmana, em retrobava amb aquella veu, aquelles frases típiques, aquell mig somriure i aquell nihilisme que no recordava que trobava a faltar. Fa un parell de nits, vaig retrobar-me amb una realitat feridora que havia aconseguit oblidar. No m'agrada sentir-me ignorada. Fa dies que em retrobo mentalment amb aquella sentència que em va dir la meva tutora de pràctiques... tu cauràs bé, no se't giraran en contra... qui sap... de moment, n'hi ha que em repeteixen dues vegades cada classe que no me'n vagi. Em retrobo a mi mateixa en un altre indret, en un altre temps i no crec que sigui perquè estigui teletransportant-me cap a altres vides. Avui, sense més, em retrobo al súper del costat de casa a una que havia sigut "millor amiga". Fa dos dissabtes em vaig trobar a una altra "millor amiga" pel carrer... ens vam quedar mudes i ho vam arreglar amb dos petons i que vagi bé. Em retrobo cada dia una mica més i estic segura que em redescobriré aviat.

Poc a poc, l'essència de totes les coses que ens envolten torna al seu origen i t'hi retrobes i és com un cop a la cama en un banc de fusta.

un nom

Plou. Hi ha mil i un cotxes al carrer. A més passen ambulàncies cada dos per tres. Tinc prou temps per fixar-me en el nom del transportista del camió que porto davant desde fa 10 minuts o un quart. Llegeixo el nom i l'adreça i d'on ve i cap on va, suposo. I aquest nom, em sona. És un noiet de 17 anys amb qui vam anar a Anglaterra en un curs d'aquests d'anglès. I exactament vivia a la ciutat que hi ha escrita al lateral de la porta del camió. He estat temptada a trucar al número de mòbil i preguntar-li si era ell... si era aquell noi que m'agafava la mà mentres els altres ballàven cançons discotequeres al polisportiu de Chester; si era aquell noi que volia tastar el prèssec dels meus llavis i que m'oferia caramels polo cada dia quan ens trobàvem per anar a classe; si era aquell noi que em va escriure les primeres cartes d'amor adolescent... quanta nostàlgia per tanta pluja!

de profes i alumnes III

...on the road again... :D

Avui, per fí, després de casi 3 mesos de holidays he entrat a un centre :) Començava avui i encara no he tingut cap classe xD però demà, dijous i divendres serà un nonstop, em sembla. Torno a les andades amb els kids de 7 i 8 anyets i a la competència del que vaig estar l'any passat a Sabadell. Suposo que la sensació que al Setembre comencen noves etapes a la vida no la tinc només jo, n'hi ha molts que pensen això...sinó mireu la quantitat de col.leccionables que s'inicien en aquest mes :P I no només començo una nova etapa professional sinó que a nivell personal també estic en constant evolució. C'est la vie x)

BTW, avui a cicle m'ha donat la sensació que hi ha persones (mestres) que s'ofeguen en un got d'aigua... i no desmereixo a ningú que jo sóc la primera que tinc moments així overwhelmed però una actitud com aquesta durant el curs deu ser insopurtable xD

"abanderados"

Mires als ulls de persones que t'han acompanyat des que vas nèixer, com aquell que diu. Aquesta vegada, erem 12 carones tant familiars que és com si no ens deixèssim de veure mai. De vegades passen dies que no veus a algú d'aquest grup... hi ha persones que fa dècades que no trobem. El vincle que tenim mai s'ha verbalitzat però "se nota, se siente". Estem orgullosos de ser abanderats de l'amistat, el respecte, el carinyo... la memòria ens recorda que hi havia enemistats, odis, amors, carbasses, millors amics i amigues, secrets inconfessables o secrets que coneix tothom. Però no hi ha rencor... i, sobretot, una valoració cap a cada una de les persones que hi havia i les que van faltar. Veure com hem canviat, com som, com èrem i com dèiem que volíem ser. Fa 25 anys que va començar a funcionar l'escola com a tal. Si cada any celebrem que vam compartir anys de classes, professors i substitutes, colònies, excursions i anècdotes mil... crec que aquest any que la Ginesta fa 25 anys s'ha de celebrar comme il faut.

agur

només se m'acut desitjar-te tota la sort que et mereixis... sigui molta o poca, bona o dolenta... simplement la que et mereixis.

girl meets boy - ali smith

3 frases que em van agradar del text de l'anglesa:

"Nobody grows up mythless."

"It is good. Whatever good means."

"I was a she was a he was a we were a girl and a girl and a boy and a boy we were blades, were a knife that could cut through myth (...)"

((imho --> crec que és absolutament imprescindible per la facilitat de lectura, pel contingut, per què no la pots deixar i te la pots acabar en un trajecte de tren de Liverpool a London, pel què aprens sobre mitologia i amor i relacions de persones i de l'absurd ús de les paraules... i, què coi? perquè llegir és viatjar :-) enjoy it! ))


*Girl Meets Boy d' Ali Smith

diari de la lia petita

la lia petita es pot llevar un dia qualsevol amb arrugues al front i amb la mirada perduda. amb els llavis ben junts, sense ensenyar cap dent. la lia petita es pot llevar un dia qualsevol sabent-se més baixa, més grassa, més lletja, menys intel.ligent, menys creativa, menys única. quan la lia petita es lleva així, el món és enorme al seu costat, la gent és geganta al seu costat, i tot la supera i voldria quedar-se arraulida en un racó perquè cap gegant li pugui fer mal, perquè no es pugui perdre en aquest món tan gran.

8 miles high

Ja vaig dir que un viatge sempre implica tenir algun objectiu en ment. Alguns d'aquests objectius són sabuts i/o preestablerts... d'altres apareixen mica en mica, durant el trajecte... i alguns et vénen com llambregades de llum.

Vull volar ben amunt i viure cada instant d'aquest altre viatge que no sé quan, com ni on acabarà. I tampoc sé quins seran els meus companys de viatge... però sé qui són ara aquests companys i també sé com vull viatjar.

M'acompanyeu? ;)

6º

Avui m'he llevat amb una idea que fa temps que em volta pel cap. És una teoria que fa temps que segueixo i que voldria confirmar. És la teoria "Six Degrees" . La veritat és que me n'han passat unes quantes de coses curioses que podrien exemplificar clarament aquesta teoria però mai he arribat a comprovar això que hi ha almenys 6 persones que t'uneixen a una altra. Amb el meu amic Guillem n'he tingut unes quantes: al Jose amic de l'Uri i company seu a la uni; la Lydia, amiga de la facultat meva i companya d'anglès seva... curiositats :P Oh! una altra: fa anys vaig conèixer un noi per internet que resulta que és amic de tota la vida de la parella de la meva amiga Belén!Aquí explico com de cop i volta me n'adono que ell i jo (som de ciutats diferents, d'àmbits diferents, d'edats diferents!) tenim una coneixença en comú xD inimaginable! :P I avui, no sé perquè, em llevo amb aquesta obsessió... i em torturo pensant que potser el meu ex coneix a l'actual parella de la seva ex perquè treballen junts en el mateix projecte xD rebuscat,oi? xD

P.S. si teniu anècdotes d'aquestes, feu-m'ho saber que ho trobo molt curiós thx ^^

somnis 2

(( alguna cosa té aquest llit/aquesta ciutat/aquesta situació que em fa somiar tant))

Avui érem quatre amigues, dinant i passejant per un poble tranquil. Tot semblava estar bé, réiem i exlicàvem anècdotes. Jo em sentia bastant trista per la incertesa d'una relació i els hi explicava tota moixa. Però vaig veure la Mireia amb la mà embenada: resulta que el seu germà li havia ferit la mà! L'havia enganyat, dient-li que li donava unes boletes, uns pins, o algo així petit... i resulta que tenia un ganivet per ferir-la :/ Anem a dinar, i la Sònia es troba amb el seu company dinant amb una altra dona, que resultava que la coneixia. Li agafa un atac de gelosia, està clar. Durant el dinar, parlem d'aquests temes i n'apareix un altre. Resulta que l'Aurora ho havia deixat definitivament amb la seva parella. Les altres, tant la Mireia com la Sònia, ja ho sabien... jo era la única que no i m'he sentit bastant fora de lloc. Tot el somni ha estat bastant trist: les històries de cada una i el sentiment d'estar en un grup on no hi comptes massa... però a més m'adonava que la meva història era una preocupació ben petita al costat dels problemes que tenien les altres! Al final del somni estàvem totes a ca l'Aurora, empaquetant les coses del Jonathan, perquè se les pogués endur... i hem decidit que ens quedàvem a dormir a casa seva i feiem una mena de "festa de pijames" :D

una qualsevol

Avui n'he vist una d'aquelles...m'hi ha fet pensar. Era moníssima, simpatiquíssima, coqueta, primeta... brbrbrbr... M'ha fet recordar una tarda freda de Maig a Helsinki, en un banc, fumant, quan ell em deia que a ella no li havia fet gaire gràcia que ens trobéssim. I jo podria haver-li cantat aquesta cançó, a l'estil de musical patètic :P

P.S. amb els mesos les coses es veuen molt diferents... quan m'ho deien, em feia una mica de ràbia... el temps passa lent tantes vegades! Els hi dóno la raó a tots aquells que fa un any em van dir que arribaria un moment que m'enriuria de tot això! I tal dia va fer un any... :)

somnis

Avui he somniat coses ben estranyes. Per exemple, que el meu amic Marc es casava amb la (seva) amiga Esther per una raó pràctica: pels regals que donaríem els convidats. I això que l'Esther (que jo sàpiga) té parella... i al Marc (que jo sàpiga, clar) no està enamorat d'ella secretament. També hi havia el Xavi M. que feia una sessió de solàrium amb una samarreta groga (!) i anava amb els cabells tallats a l'alçada de les espatlles. Cal dir que m'he adormit vestida :P
Crec que estava mig desperta, amb els ulls mig oberts/mig tancats, quan m'ha semblat sentir la p**a alarma d'incendis... són tant sensibles aquestes màquines xD Potser és cert que no caldria ser-ho tant, de sensible, no? :P

L

L de Liverpool, de LiA, de liar, de Las Vegas, de Lost(in translation or the paradise), de Lennon
i d'internacional, d'invisibilitat, d'inquietuds, d'infusió, d'imperfecció, d'inspiració
v de virgin trains and airplanes, de vivències, de velocitat, de vellesa, de veritats
e d'emergència, d'entrega, d'enteniment, d'enyorança, d'estima, de l'encant de les ciutats petites
r de rencor, de ràbia, de respecte, de rialles passades i de reflexions futures, de realitat
p de paddington station, de pub, de pint, de plaers silenciats en una cottage, de passions guardades
o d'odi, d'oci, d'odeon, d'oblit, d'obsessions, d'obsequis abstractes i valorats, d'online i Offline, d'oreo, d'omnipresència, d'oferiments i olors estranyes, d'ofecs entre llàgrimes en un tren
l de lia petita, de lia perduda, de lia amb por, de lia sola, de lia amb ganes de caminar endavant :)

the panda experience

Demà comencen dos viatges importants. Dos camins diferents a seguir. Un cap a Las Vegas... l'altre a Liverpool. Tots dos, com tots els viatges, amb algun objectiu concret i d'altres amagats rera els silencis. L'essència del (king fu) panda serà com una ombra ;P

"there's no charge for awesomeness or attractiveness"
"yesterday is history; tomorrow is a mistery; today is a gift and that's why they call it present"
"there are no accidents"
"the secret ingredient is that there is no secret ingredient" --> the secret is within oneself

P.S. GO GO PANDAS!!!!

remove by delacrew

-un curt sobre com ens tenen controlats amb l'ús de la tecnologia-

jo també

tinc 6 o més dons.
El de la vista, per a poder (ad)mirar-vos, a tu, a vosaltres, a ells i a elles, a la platja, l'horitzó, la ciutat desfeta...
El de l'oïda, per escoltar les vides viscudes, les que queden per viure, les que ens agradaria viure o haver viscut...
El del gust, per deleitar-me amb sushimaki, cervesa, amb els teus petons i la vinagreta, amb la pasta de dents que a mi m'agrada...
El de l'olfacte, per aviciar-me amb la meva olor de tè verd, amb l'encens de la india, amb l'olor de mar, amb l'olor de cadascú que sempre és única...
El del tacte, per estendre un pont entre el teu món i el meu, el seu món i el meu, per donar i poder rebre...
El de l'intuïció, per sentir desde dins cada experiència, cada moment, cada paraula, cada mirada, cada perfum, cada carícia, cada un dels aliments que deixem pas gola avall...
El de mirar als ulls de qualsevol persona i saber-m'hi reflectida... o almenys saber distingir-ne la meva ombra.
I el de recordar-te, amb la llum a l'espatlla esquerra i la brillantor als ulls.

per molts anys

I que visqui l'amor, i les pessigolles i les papallones, i els pianistes, i els/les informàtics/ques, i l'internet i els e.mails i els cafès amb llet o amb gel, i els pastissos de xocolata i els ben&jerrys de plàtan i xocolata... i les motos i els cascos... i que visqui barcelona, també... i gràcia! i la bruixa, i el coelho i el ioga, i el hip-hop, i les bicis plegables... i les birres... CHEERS!

en una safata

Ahir, prop de la catedral, en una gelateria on a l'hivern hi venen torrons, el cambrer va ser protagonista d'un gran terrabastall. Recollia una taula, plena de gots amb restes de cafès amb gel. Va començar a posar-los a la safata... va relliscar-li un got o alguna cosa semblant, ho va salvar. I en l'intent de salvar aquell got, quatre tasses amb pòsits de cafè li van caure a terra, trencant-se en mil trossets. També va sobreviure un platet petitó i blanc. De què serveix doncs que et portin en una safata de plata, si en qualsevol moment, un petit desconcert, et pot fer perdre l'equilibri i destrossar-ho tot? Es va fer un silenci, i llavors mirades còmplices o riures exagerats d'alguns clients. Us recordo que va salvar un platet petit i aquell got que li havia relliscat al principi. :)

feelings

Avui era l'últim dia. Me'n vaig contenta i esperançada. Crec que l'any que ve puc tenir sort i anar a parar a un altre IES. Recordo la primera vegada que vaig entrar-hi: aquella sensació d'estar al lloc on vull ser. Ja m'havia passat abans, quan vaig entrar al primer institut on vaig treballar com a substituta. Dins meu vaig notar com una lleugeresa, una tranquil.litat, una felicitat de color blau clar. No vaig tenir el mateix sentiment quan entrava a les escoles. És curiós i inexplicable a la vegada.

the days after

Els moments de màgia absoluta tenen data de caducitat. De les fogueres ja només en queden brases i a les llaunes ja no queda ni gota de cervesa. Tot i així, les onades van i venen i tu i jo continuem enllaçats esperant al sol.
De vegades es perd la connexió. I això potser també té data de caducitat. Penso que estem condemnats a conviure amb el final de tot. I que ens fem petits, innocents i vulnerables quan ens adonem que aquí hi som de pas, que tot s'acaba podrint, que ho hem de consumir tot abans que caduqui.
La única ironia de tot plegat és que no sabem la data exacta. I aquesta por a tot allò desconegut també rau en aquest punt. Si no sabem quan, com ho hem de fer, això de viure? Empapar-me de tots vosaltres, compartir-vos, aprendre'n...
Papallones i cucs a la panxa i al cap... del neguit, de mil pensaments i sensacions, de l'aventura, de la vida mateixa.

r (expectatives)

nit de revetlla... nit de foc i brases... nit de ritual... nit roent... nit de platja i lluna... nit de companyia incerta... nit de novetats i sorpreses... nit experimental... nit de nits (?)

mariona

deixava les claus de casa sobre el moble i començava a rumiar, rumiar i rumiar. I sentia com uns fils transparents la lligaven a un neguit que li prohibia viure amb llibertat. I altra vegada les veus que la cridaven.. Mariona, Marioneta, Marioneta...

randomness is beauty

(deixa'm citar-te)

concert, mans, gossos i pandes, boli negre i tinta correguda per la cervesa. llavis i truita (sense formatge ni ceba), baix i dr. House, mirades, somriures. notes, cançons, picades de mans i birra, gambes i frases. rialles... estones... records... carícies. Compartits.

Tancava els ulls i et deia, en silenci, que t'estimo.

terrorista

perquè les paraules també poden ser una arma i quan comença una batalla dialèctica poden arribar a morir moltes vides internes.

8a

tinc por de donar-te tant
que em quedi buida de mi
perquè tu no em donis res
per (re)omplir-me

alienígena

Dissabte em vaig alienar. No recordo haver pres res que em fes sortir del meu cos. Només em queda una mena de consciència d'haver fet les coses mal fetes, d'haver fet mal a persones a qui m'estimo, d'haver-me transformat en un monstre en qüestió de moments. Hi ha una raó però, racionalment, considero que no era una raó de pes -ni molt menys era cosa seva! ells només estaven allà, fent-me costat!- per treure el drac de llengua viperina i fer-los pagar per un fet que va ser fruit de l'atzar. Només puc dir que ho sento i que intentaré que no es torni a repetir.

(petonets, anna, claire, grisha, jus, petrus)

de profes i alumnes II

- Un noi d'orígen magrebí li diu a un altre que ve de Cuba que li havia donat una "colleja" mentres jugàven al pati: "Vete a tu país!"

- Un noi de la classe m'ha dit: "Quieres saber un secreto de este insti? 8 de cada 10 personas de aquí son moros" (he vist més noies amb vel aquí que passejant qualsevol dia pel centre de la meva ciutat).

- I la nena de 2n d'ESO que em preguntava ahir: "Y tu, quién eres?" i jo: " I tu?". Amb aquestes que amb un atac de borderia em respon: "Te he preguntao yo primero!" Li responc que no m'agrada mantenir converses en aquest to i que no li contestaré. Avui, me l'he trobada a la porta del pati. M'ha preguntat que què hi faig aquí, però amb un to més tranquil. Li he preguntat, igual que ahir "I tu?" i m'ha dit "yo 2º de la ESO". Jo li he respost amb un somriure el que hi feia allà a l'institut. Menjaven pipes i tiraven les clofolles a terra.

hipòcrita

perquè vull pels altres el que jo ja tinc.
perquè sóc rossa amb els ulls blaus i penso que els morenos amb els ulls marrons són els meus iguals.
perquè vinc d'on vinc i sóc qui sóc.
perquè m'estimo la meva terra però respecto les altres.
perquè crec en els símbols però els desprecio quan fan mal.
perquè crec en les persones però no en la gent.
perquè dic que reciclo però em dutxo amb aigua calenta.
perquè intento ser sensata però m'envaeix la incoherència.

lletres

Miro i remiro i aquestes lletres em tornen boja. Folla de la necessitat d'escriure... el que sigui. Tant fora de mi que he d'agafar un llapis trencat i ho he de dir. Dir que llegir em fa venir ganes d'escriure. I que escriure em fa venir ganes de llegir. I que llegir i escriure em fan venir ganes de viure.

(vull festejar per Gràcia de les teves mans i tancar els ulls al bell mig de La Plaça del Diamant)

summer of '69 - bryan adams

Per mi, la vida, va sempre acompanyada d'alguna cançó o altra. Aquesta és un mite... la nostàlgia de temps passats, els records, les aventures viscudes, les experiències. Hem d'entendre, però, que tot el què en quedarà és el que vivim ara. Aprofitem el moment, xarrupem fins la última gota.

-recordes les paraules del professor Keating de Dead Poets Society? ... carpe diem, carpe diem, carpe diem, carpe...-

de profes i alumnes I

Des d'octubre que he vist passar davant meu unes quantes cares. Cares somrients, cares tristes, cares de tots colors (moltes cares vermelles de vergonya) i cares invisibles i també cares a les quals encara puc posar nom.

De Badia, em quedo amb les abraçades mudes dels nens d'infantil.
De la substi més llarga, no tinc paraules :) me'n recordo molt de tots ells. Dels profes, dels nens, de les classes, de tot el què he aprés.
Del poblet de "malamort" només en queden cares invisibles... tants poc dies, tan poca motivació...
Després, el no-treballar (perquè era un plaer) donar classes als adults. Quins riures, que bé m'ho vaig passar. Quina pizza de truita de patates, quina alegria veure'ls parlar en English i quina setmana més dolça.
La penúltima la vaig triar per intuïció. I això em va portar l'abraçada de l'A. durant el MayDay. Només per aquest fet val la pena ensenyar i fer de mestra.
I ara, el retorn. Saber que la meva feina m'agrada, que gaudeixo del contacte amb els alumnes, que vull que tothom se senti part del procés.

Vull ser (i fer de) guia.

olors (del pont)

Olor de maria i de cervesa, d'all i fonoll, de camp i de mar. Olor de gasolina, de suor, de pinassa. Olor de gominoles i de suavitzant de rentar roba. Olor d'espelma que s'apaga i de butifarra socarrimada. Olor de natura, de ciutat adormida, d'eriçons morts i d'aventura. Olor d'improvització i de quadratura del cercle.
La teva olor i la meva.
Olor de llàgrimes salades i somriures dolços. Olor de passat, samfaina i julivert i ambientador barat. Olor de present, luxúria i enveja i sobèrbia. Olor de futur, encens i roses i llimones. Olor de llençols rentats a la tintoreria i de crispetes de microones. Olor de cafè i de limoncello. Olor d'un sopar fet amb amor.

tela

coi! que una bandera és només un tros de tela! portem-les a la tintoreria i que siguin totes blanques!

nusos

Nusos a l'estòmac quan em sento d'una altra banda, quan em sento ignorada, nua de la teva abraçada. Nusos que emboliquen les nostres ànimes (les de tots els que hi érem, no només la teva i la meva) -les dels ulls blaus, les dels artistes, les de les amigues, les de les ex i les actuals, les dels narcicistes i els estrangers, les dels solidaris, les dels peixos i les dels simis o els lleons o, fins i tot, les dels humans. Nusos de corda de color de merda -o de color de mel, si vols un eufemisme i depén de com interpretis el concepte-, nus de paraules, nus de mirades, de vestidures, de màscares. Però mai -mai dels mais, ni en l'infinit punt n enllà de l'espai- mai nus de pors.

seqüències

Primer: adonar-me que fa 22 anys, a l'altra punta del món, una noia que podria ser jo no disfrutava de les festes d'aniversari amb els seus pares i que els pastissos que jo menjava no eren tan dolços per ella.
Segon: viure una obsessió que em paralitza i em deixa catatònica davant de la pantalla d'un portàtil que té un parell d'anys mentre uns nens somnien una vida paral.lela inconscient i plena d'amor fraternal.
Tercer: riure a cor que vols acompanyada de dues persones desconegudes fa uns quants mesos i que han esdevingut part essencial de la meva vida, sempre amb unes mirades que et dónen la mà.
Quart: adonar-me que hi ha malesa i amor arreu, pel món, per la història.
Cinquè: viure un desassossec a base de paraules clau: que tot sigui això, doncs.
Sisè: riure sense estridències i interiorment, davant la pantalla d'aquest portàtil.

casada con buda - wei hui

3 cites a l'atzar (o no) d'un llibre que acabo de llegir*:

"No tenía ni idea de si volvería a ser feliz; no sabía que rumbo tomar, ni si podría enfrentarme al mundo con ojos audaces e intrépidos. (...) Desconocía si las densas capas de musgo habían oscurecido el sendero de mi memoria de tal modo que finalmente me impidieran echarme atrás."

"Dado que no hay nada totalmente perfecto en este mundo, la clave consiste en ser feliz con lo que se tiene, y en tomarse la vida con un espíritu de comprensión y tolerancia. Especialmente, en las relaciones entre hombres y mujeres."

"Hubo una época en que pensé que hacia falta un valor extraordinario para ir de un lugar a otro. Ahora, al reflexionar detenidamente, me doy cuenta que es necesario mucho más valor para no dejar nunca un lugar después de haberlo elegido."

*Casada con Buda de Wei Hui
Publicat per emecé i traducció de Ainara Munt Ojanguren i Xu Ying

nit de lluna plena

Llums i fum en un local ple d'ànimes joves. Parlem de pors, de sentiments, de sentir-nos petits o grans.
Tu, enmig de la selva, essent estrany per mi. Parles de noms i accions que no domino ni conec. Amb persones com tu.
I jo ploro i tu deus riure. I, de cop, deus pensar en mi. I jo, de cop, deixo de pensar en tu.
Aquesta és la gran diferència entre la teva ànima i la meva.

pètals de margarita

No els arrenco i estripo per saber si m'estimen o no. És una qüestió encara més bàsica. És un ser o no ser. I, de vegades, fins i tot, un fer o no fer. I és encara més necessari en aquells moments de la vida quan la ment està en una situació tan caòtica que et passes massa estona intentant decidir, analitzar. Forcem la màquina quan potser el més just seria anar restant els pètals d'una margarita, tot mirant la forma dels núvols en un camp verd o d'espigues i roselles. O, millor encara, buscant aquelles teranyines de les que hem parlat alguna vegada.

miralls trencats

T'imagines poder veure com a espectadora aquelles vides que no hem pogut viure, a través de la part de darrera d'un mirall?
Avui he somniat en una possible vida si hagués escollit un altre camí... i al final del somni, en contra del que podries preveure, no ha sigut tal i com l'imaginava. Però tot i el final d'escàndol -ja que és el meu somni podria acabar bé, no?- m'ha agradat viure-ho/somniar-ho... i suposo que la vida que visc (la real, no la del llit entre els coixins i amb els ulls tancats) també m'agrada viure-la...

la lladre de llibres - markus zusak

3 cites memorables d'un gran llibre*:

1. "Vet aquí un petit fet
Et moriràs"

2. "-Quin bé fan les paraules?"

3. "Una última nota de la teva narradora
Els humans em tenen turmentada"

*La lladre de llibres de Markus Zusac
publicat per La Campana i traducció d'Anna Ullibarri

avui (no com cada dia)

M'he llevat als teus braços, he vist el mar i els barcos, he passejat Rambles amunt, m'he begut un suc extrany de mango i litxis fet a casa nostra, he comprat dos regals d'aniversari i un obsequi per compartir, he llegit unes quantes pàgines d'un llibre agredolç que em té captivada. I no he parat de somriure.

comiats i benvingudes

M'acomiado de tots vosaltres, petits mestres de cares adormides i somriures innocents. Voldria recordar-me sempre dels vostres noms, les vostres cares. Segur que recordaré tots aquests dies d'escola, les dedicatòries a les agendes, els crits i els riures, les anècdotes. Gràcies!

Dóno la benvinguda a una nova etapa de la meva vida. Altra vegada un començament, una transformació, desde dins i desde fora. Amb ganes de viure la vida que somio, que he imaginat, que vull. Vénen nous projectes i noves il.lusions. Una nova edició de tria la teva aventura. =)

jugant amb castells de sorra (II)

No vull ser la princesa del pèsol, ni la fada bona, ni la princesa prohibida ni la reina més bonica del regne... però em cansa viure en castells de sorra fina de la platja de tota la vida.

a la mierda primavera - marea

e(skizo)frenia

Ja no sé si és que sóc immune, després de tot. O si realment amago el que sóc amb paraules plenes de bones intencions, encara que estigui enterrant amb sorra ben fina i suau allò que vull. No sé si és que ja les deixo passar pel meu costat, perquè... total, ja no ve d'aquí! De totes maneres, en cada mirada hi veig un somriure ple d'esperança.
En resum, whatever will be, will be. I no té més.

Romanc a l'espera...

quan es fa nosa

M'agradaria tant confirmar si és només paranoia (seria completament lògic, tenint en compte la meva condició)... però per això mateix no sé mai si és cert el que ensumo i penso.

belly dancers in da nait

Ahir va ser una gran nit... vaig ser feliç davant teu -tot i que la taula era massa llarga i no vaig poder-te acariciar tant com voldria- em feia mal la panxa i la boca de tant riure! Feia temps que no em passava (amb algú com tu). La sangria hi va ajudar, però bàsicament ens "culpo" - a tu i a mi... a nosaltres- de fer-ne un sopar tan màgic x) La ballarina hi va posar de la seva part també -amb aquell cos tan sensual i aquells moviments exòtics. Això sí, la que es va guanyar els teus favors, al final, va ser la màquina de tabac... que amb tants intents de lligar, amb tants beeps i bips... sort que havies fet anys un mes abans que si no amb el 'control de menores' activat no haguéssis tingut massa èxit xD I les mans per tot arreu i una humana que buscava el carrer Verdi i tu que quequejaves i que dius que ni sabies què li deies. Podia haver marxat i haver evitat tantes coses que no m'agraden... però m'hauria perdut dormir al teu costat. I això, m'hagués sabut més greu :$
Ahir pensava "que no canvii mai això, que sempre sigui així" i avui penso que tot podrà ser igual o millor :D

Luv U
;*

som - obrint pas

In- d'...

Insuficient
Inseguretat
Incertesa
Indiferència
Incoherència

però també d'...

Increïble
Inèdit
Interessant
Intel.ligent
Inimaginable

3 coses que em fan pensar que si i 3 que em fan pensar que no

La primera, unes paraules que vibren. La segona, un cor que batega. La tercera, una petició que se supera en escreix.

La primera, una lletra tan coneguda. La segona, una creació poc original. La tercera, un àpat que engreixa.

I de propina...un desig que de moment només es formula amb sons acabats de llevar... i, en números vermells... és un desig que no es pot fer realitat perquè no compleix tots els requisits que haviem pactat.

com xais & altres animals

Últimament me n'adono que la gent està cansada de la vida que porten... tots en general demanem, cadascú a la seva manera, una mena de canvi d'estil de vida. Al llarg de la setmana em topo amb gent de diferents backgrounds, diferents tipus de feina, diferents edats i estils. Tothom coincideix en la sensació d'esgotament, de frustració, irritació i un sentiment de buit, d'absurditat del que ens envolta. Em pregunto si es podria fer un canvi d'actitud si la societat -tal i com està muntada- no ens ajuda massa. De vegades, amb tot això del ioga i les energies, crec que el canvi s'ha de fer desde dins, cadascú en el seu interior cal que canvii aquelles petites coses que no li agraden. En aquests -efímers- moments d'il.luminació em faig meves frases del tipus "inner smile" o "live the life you have imagined". Però aquest febrer ha estat una mica estrany. La força que he fet crèixer dins meu durant aquest període de canvi ha minvat exageradment... com aquella caiguda brutal del dragon kahn.
Total... arribo a la conclusió que som animals, en el fons. Xais que com borregos segueixen unes pautes que no ens agraden. N'hi ha que som més exòtics que d'altres... hi ha serps viperines, gossos en zel, gats independents, porcs senglars i llops. I també hi ha pingüins que, de vegades, necessiten estar sols.

una de freda i l'altra de calenta

Quan et diuen que no t'estimen, o que no saben si t'estimen o no, o que t'han deixat d'estimar i que, per tant, abans t'estimàven... et deixen glaçat però una escalfor de licor amarg et puja per la gola i se t'escampa per tot el cos. Però només ets capaç de plorar quan recordes el passat idíl.lic.

right or left?

Interessant... com sempre!

kthxbye

http://mmas2.wordpress.com/2007/10/12/cerebro-derecho-vs-izquierdo/

la vida és dinàmica

Dos tallats i un dinar plegats per recordar que hi ha coses que amb el temps no canvien tant.

yuan tan

Recordo que fa un any estava de celebració. Vés quines ironies! Vam anar a la festa de cap d'any xinés que se celebrava a Tampere. I, avui, que també celebro quelcom, hem fet el traspàs de l'any del porc al de la rata. Llegeixo que és un signe negatiu però també que és un signe sentimental, de lligams emocionals intensos... parlen de feina i d'estalvi de diners. Diuen que un/a rata es compromet i estima. Siguem positius, què té de negatiu això?
Sincerament, a mi m'agrada més un hamster que un porc. I ja ho diuen, que de porc i de senyor se n'ha de venir de mena, oi? Doncs, això... fa més d'un mes es va acabar el 2007 i ara dic adéu a l'any del porc. Estic contenta de celebrar avui l'any nou de la rata. I l'encaro amb alegria i esperança... amb ganes de poder dir: va ser un gran any, aquell 2008, any de la rata! :)

felicitats, bitxo!

ha caigut un mite

Ha caigut un mite. No sé si he sigut jo mateixa que l'he empés precipici avall... o si el mite mateix s'ha acabat suïcidant. La importància no és el com sinó el resultat final. Ja no hi ha mite. De fet, saber el com ajuda a entendre millor el sentit del camí. Però hi ha un moment per tot i, farta d'analitzar, considero que ara no és moment per replantejar-me com va anar tot plegat. Si vaig ser jo. Si vas ser tu. Si va ser ella.

I ara deus veure la teva vida a través dels seus ulls. Aquella mirada que tantes vegades havia descrit el paisatge que compartiem. Aquella mirada que, quan es fusionava amb la meva, implicava que les mans s'ajuntéssin i els quatre peus avancèssin junts cap endavant, escollint un viatge comú. I, en aquest últim viatge, un personatge de còmic va aparèixer. I la màgia se't va endur ben lluny. I vas començar a tenir la mirada perduda enllà, i la vista ennubolada de llàgrimes. I vas tornar-te cec. I potser per això no vas aconseguir veure que el precipici estava allà, que hi havia roques punxegudes i que no hi havia mar a sota.

No va ser culpa meva. Ni era el teu objectiu. Ni ella ho va provocar. Va ser un accident.

carro conduït per burros

Una relació de parella és com un carruatge conduït per dos burros. Cadascun al seu ritme però a la par. Si un vol descansar, l'altre haurà de fer un sobreesforç. Si sempre és el mateix burro que vol parar a beure aigua o a dormir la migdiada sota l'ombra d'un pi... l'altre pot ser que s'acabi enrabiant i es foti a fer-li patades. Tampoc cal prendre-s'ho al peu de la lletra, no cal fer servir la violència. Només cal que, per supervivència, decideixi desfer-se del lligam físic, de les cordes gastades. I camini en llibertat pel seu camí, descansant quan li plagui. Bevent quan tingui sed. Compartint la companyia d'altres animalons, burros o no, quan la necessiti, sense forçar el vincle. Per tant, cal que la col.laboració entre els dos burros sigui explícita i per tal que aquesta col.laboració sigui explícita hi ha d'haver comunicació. I com es poden comunicar dos burros?

spider web

I can see with my eyes
- the three of them.
I can walk with my legs
- the eight of them.
I finally find the best place
to settle down my web.

una habitació pròpia

Ara, i en aquesta habitació, es barregen la nostàlgia d'aquelles estones i aquella mena d'il.lusió en forma de libèl.lula inquieta que tinc des que et conec. M'agrada tornar a sentir segons quines coses. M'agrada saber que puc tornar a estimar, que la meva experiència del passat no m'ha robat aquesta possibilitat.

categòric

Mai et creguis un sempre... Sempre dubta d'un mai

esperant

Últimament he llegit que la felicitat es troba a la sala d'espera. Doncs creem una sala d'espera plena d'art i bona música d'ambient, amb olor d'encens i flors que dónin una mica de color. Que les persones que ens acompanyin somriguin i sempre tinguin paraules amables i sinceres als llavis. Són els petits detalls, els símbols, les paraules, els gestos, les converses, les mirades... el compartir... el que fa que l'espera sigui útil, serveixi per alguna cosa. Hem de fer, entre tots, que aquesta espera tingui un sentit.

Renaixament i bateig (amb birra)

Per fí! Ja era hora! S'ha mort el 2007. Sé que d'aquí a uns anys potser m'arrepenteixo d'haver dit això i que pensaré alguna cosa com "aix! qui tingués ara aquells 26 o 27 anys!" Però bé, tampoc hi ha massa diferència entre un any i un altre. I estic segura que preferiré tornar al 2006 o el 2005 o... al 2008 (cross your fingers) que no al 2007.
Com sempre, coses bones i coses dolentes. Qui sap, potser el pitjor i el millor de la meva vida -fins ara- han passat aquest 2007. Com sempre, contradiccions de les meves, qüestions sense resposta.
I ahir va ser un renèixer. Renèixer de les cendres per a aprendre a volar de nou. Algú em va batejar amb cervesa -benaventurats tots ells, benaventurada companya nocturna, benaventurades totes nosaltres- i me n'alegro que els meus rituals siguin tan íntims i discrets que ningú s'hi pugui negar a participar.

FELIÇ 2008