26 jun. 2008

feelings

Avui era l'últim dia. Me'n vaig contenta i esperançada. Crec que l'any que ve puc tenir sort i anar a parar a un altre IES. Recordo la primera vegada que vaig entrar-hi: aquella sensació d'estar al lloc on vull ser. Ja m'havia passat abans, quan vaig entrar al primer institut on vaig treballar com a substituta. Dins meu vaig notar com una lleugeresa, una tranquil.litat, una felicitat de color blau clar. No vaig tenir el mateix sentiment quan entrava a les escoles. És curiós i inexplicable a la vegada.

25 jun. 2008

the days after

Els moments de màgia absoluta tenen data de caducitat. De les fogueres ja només en queden brases i a les llaunes ja no queda ni gota de cervesa. Tot i així, les onades van i venen i tu i jo continuem enllaçats esperant al sol.
De vegades es perd la connexió. I això potser també té data de caducitat. Penso que estem condemnats a conviure amb el final de tot. I que ens fem petits, innocents i vulnerables quan ens adonem que aquí hi som de pas, que tot s'acaba podrint, que ho hem de consumir tot abans que caduqui.
La única ironia de tot plegat és que no sabem la data exacta. I aquesta por a tot allò desconegut també rau en aquest punt. Si no sabem quan, com ho hem de fer, això de viure? Empapar-me de tots vosaltres, compartir-vos, aprendre'n...
Papallones i cucs a la panxa i al cap... del neguit, de mil pensaments i sensacions, de l'aventura, de la vida mateixa.

23 jun. 2008

r (expectatives)

nit de revetlla... nit de foc i brases... nit de ritual... nit roent... nit de platja i lluna... nit de companyia incerta... nit de novetats i sorpreses... nit experimental... nit de nits (?)

19 jun. 2008

mariona

deixava les claus de casa sobre el moble i començava a rumiar, rumiar i rumiar. I sentia com uns fils transparents la lligaven a un neguit que li prohibia viure amb llibertat. I altra vegada les veus que la cridaven.. Mariona, Marioneta, Marioneta...

9 jun. 2008

randomness is beauty

(deixa'm citar-te)

concert, mans, gossos i pandes, boli negre i tinta correguda per la cervesa. llavis i truita (sense formatge ni ceba), baix i dr. House, mirades, somriures. notes, cançons, picades de mans i birra, gambes i frases. rialles... estones... records... carícies. Compartits.

Tancava els ulls i et deia, en silenci, que t'estimo.

2 jun. 2008

terrorista

perquè les paraules també poden ser una arma i quan comença una batalla dialèctica poden arribar a morir moltes vides internes.