ens comuniquem?

Avui xafardejant sobre tot el tema de Bologna, he trobat això i m'ha fet pensar que sí, hi ha d'haver voluntat perquè hi pugui haver diàleg però també cal que aprenguem a parlar... més que parlar, a comunicar-nos. Una persona bastant important per mi em diu sempre que les persones no ens entenem parlant sinó COMUNICANT-NOS. DEl què pensem que diem al què arriba al nostre interlocutor de vegades hi ha una gran diferència. Hauríem d'aprendre a dir les coses pel seu nom, de manera assertiva, se'n diu, oi?, ser més empàtics, respectuosos i tolerants i, sobretot, trobar les coses que ens uneixen i no les que ens separen.

6º

Avui m'he llevat amb una idea que fa temps que em volta pel cap. És una teoria que fa temps que segueixo i que voldria confirmar. És la teoria "Six Degrees" . La veritat és que me n'han passat unes quantes de coses curioses que podrien exemplificar clarament aquesta teoria però mai he arribat a comprovar això que hi ha almenys 6 persones que t'uneixen a una altra. Amb el meu amic Guillem n'he tingut unes quantes: al Jose amic de l'Uri i company seu a la uni; la Lydia, amiga de la facultat meva i companya d'anglès seva... curiositats :P Oh! una altra: fa anys vaig conèixer un noi per internet que resulta que és amic de tota la vida de la parella de la meva amiga Belén!Aquí explico com de cop i volta me n'adono que ell i jo (som de ciutats diferents, d'àmbits diferents, d'edats diferents!) tenim una coneixença en comú xD inimaginable! :P I avui, no sé perquè, em llevo amb aquesta obsessió... i em torturo pensant que potser el meu ex coneix a l'actual parella de la seva ex perquè treballen junts en el mateix projecte xD rebuscat,oi? xD

P.S. si teniu anècdotes d'aquestes, feu-m'ho saber que ho trobo molt curiós thx ^^

remove by delacrew

-un curt sobre com ens tenen controlats amb l'ús de la tecnologia-

jo també

tinc 6 o més dons.
El de la vista, per a poder (ad)mirar-vos, a tu, a vosaltres, a ells i a elles, a la platja, l'horitzó, la ciutat desfeta...
El de l'oïda, per escoltar les vides viscudes, les que queden per viure, les que ens agradaria viure o haver viscut...
El del gust, per deleitar-me amb sushimaki, cervesa, amb els teus petons i la vinagreta, amb la pasta de dents que a mi m'agrada...
El de l'olfacte, per aviciar-me amb la meva olor de tè verd, amb l'encens de la india, amb l'olor de mar, amb l'olor de cadascú que sempre és única...
El del tacte, per estendre un pont entre el teu món i el meu, el seu món i el meu, per donar i poder rebre...
El de l'intuïció, per sentir desde dins cada experiència, cada moment, cada paraula, cada mirada, cada perfum, cada carícia, cada un dels aliments que deixem pas gola avall...
El de mirar als ulls de qualsevol persona i saber-m'hi reflectida... o almenys saber distingir-ne la meva ombra.
I el de recordar-te, amb la llum a l'espatlla esquerra i la brillantor als ulls.

e(skizo)frenia

Ja no sé si és que sóc immune, després de tot. O si realment amago el que sóc amb paraules plenes de bones intencions, encara que estigui enterrant amb sorra ben fina i suau allò que vull. No sé si és que ja les deixo passar pel meu costat, perquè... total, ja no ve d'aquí! De totes maneres, en cada mirada hi veig un somriure ple d'esperança.
En resum, whatever will be, will be. I no té més.

Romanc a l'espera...

quan es fa nosa

M'agradaria tant confirmar si és només paranoia (seria completament lògic, tenint en compte la meva condició)... però per això mateix no sé mai si és cert el que ensumo i penso.

com xais & altres animals

Últimament me n'adono que la gent està cansada de la vida que porten... tots en general demanem, cadascú a la seva manera, una mena de canvi d'estil de vida. Al llarg de la setmana em topo amb gent de diferents backgrounds, diferents tipus de feina, diferents edats i estils. Tothom coincideix en la sensació d'esgotament, de frustració, irritació i un sentiment de buit, d'absurditat del que ens envolta. Em pregunto si es podria fer un canvi d'actitud si la societat -tal i com està muntada- no ens ajuda massa. De vegades, amb tot això del ioga i les energies, crec que el canvi s'ha de fer desde dins, cadascú en el seu interior cal que canvii aquelles petites coses que no li agraden. En aquests -efímers- moments d'il.luminació em faig meves frases del tipus "inner smile" o "live the life you have imagined". Però aquest febrer ha estat una mica estrany. La força que he fet crèixer dins meu durant aquest període de canvi ha minvat exageradment... com aquella caiguda brutal del dragon kahn.
Total... arribo a la conclusió que som animals, en el fons. Xais que com borregos segueixen unes pautes que no ens agraden. N'hi ha que som més exòtics que d'altres... hi ha serps viperines, gossos en zel, gats independents, porcs senglars i llops. I també hi ha pingüins que, de vegades, necessiten estar sols.

una de freda i l'altra de calenta

Quan et diuen que no t'estimen, o que no saben si t'estimen o no, o que t'han deixat d'estimar i que, per tant, abans t'estimàven... et deixen glaçat però una escalfor de licor amarg et puja per la gola i se t'escampa per tot el cos. Però només ets capaç de plorar quan recordes el passat idíl.lic.

right or left?

Interessant... com sempre!

kthxbye

http://mmas2.wordpress.com/2007/10/12/cerebro-derecho-vs-izquierdo/

carro conduït per burros

Una relació de parella és com un carruatge conduït per dos burros. Cadascun al seu ritme però a la par. Si un vol descansar, l'altre haurà de fer un sobreesforç. Si sempre és el mateix burro que vol parar a beure aigua o a dormir la migdiada sota l'ombra d'un pi... l'altre pot ser que s'acabi enrabiant i es foti a fer-li patades. Tampoc cal prendre-s'ho al peu de la lletra, no cal fer servir la violència. Només cal que, per supervivència, decideixi desfer-se del lligam físic, de les cordes gastades. I camini en llibertat pel seu camí, descansant quan li plagui. Bevent quan tingui sed. Compartint la companyia d'altres animalons, burros o no, quan la necessiti, sense forçar el vincle. Per tant, cal que la col.laboració entre els dos burros sigui explícita i per tal que aquesta col.laboració sigui explícita hi ha d'haver comunicació. I com es poden comunicar dos burros?