io voglio

jo vull ser una altra per deixar de ser jo. jo vull ser capaç de tenir prou força de voluntat per arribar als meus objectius possibles. jo vull dir no si vull dir no i dir sí si vull dir sí. jo vull ser bona persona i actuar com a tal. jo vull saber que si vull puc.

mirades

Avui he recordat aquella vegada que estava enamorada d'un home casat. La seva mirada verda i somrient, el seu somriure amable. Era el meu alumne. Hi havia feeling. Un dia, sols a l'aula, es va començar a justificar... "és que, saps què? la C està embarassada d'una nena. Li direm I." Aquest nom em va sorprendre. Les seves paraules no. Ni la història que teníem tampoc. El Xavi ja m'havia acostumat als amors místics. Les explicacions que m'havia donat sobraven però reconec que vaig trobar en aquelles frases, en aquell to, una abraçada plena d'apreci. Van ser com aquell petó als llavis que no ens vam donar mai.

Fleming. Ian Fleming

and I quote: "Este cortometraje nos cuenta la historia jamás contada de los verdaderos inicios del agente Bond, James Bond.
Rodado en 3 días, montado en 1 semana y sonorizado en 2 días por un coste inferior a los 300€ (la mayoría gastados en comida para el equipo y una pistola excesivamente cara).
Dirigida por Jordi Figueras Bagué y protagonizada por Joan Carles Suau, Ramón Torredefló, Anna Busanya, Mariona Tena, Alberte Montes y Jaume Rodríguez, posee uno de los cameos más importantes de la carrera de Carles Samarra, como el agente Tomasín.
Esperamos que lo disfrutéis y que le echéis un vistazo a los títulos de crédito, para saber como se llaman esas personas que lo han hecho posible"

Al YouTube:

Primera Part / Segona Part

A vimeo:

Fleming. Ian Fleming

l'elegància de l'eriçó - muriel barbery

Hauria agafat el llapis i no hagués deixat de subratllar. Us deixo unes quantes sentències, reflexions i frases d'aquesta novel.la a dues veus que m'ha captivat.

"Justament en aquest moment, mentre escric, la Constitució passa arrossegant la panxa per terra. Aquesta gata no té cap projecte construït a la vida però tanmateix es dirigeix cap a alguna cosa, probablement una butaca. I això es veu en la seva manera de moure's: ella va cap a"

"La mort no m'esgarrifa, encara menys la d'en Pierre Arthens, però és l'espera el que és insuportable, aquest buit suspès de l'encara no en el qual sentim la inutlitat de les batalles."

"La llengua, aquesta riquesa de l'home, i la seva utilització, aquesta elaboració de la comunitat social, són obres sagrades."

"Nosaltres no hi veiem més enllà de les nostres certituds i, encara més greu, no fem res més que veure'ns a nosaltres mateixos sense reconèixer-nos en aquests miralls permanents. Si ens adonéssim, si prenguéssim consciència del fet que no mirem en l'altre mai més que nosaltres mateixos, que estem sols al desert, ens tornaríem bojos (...) jo suplico al destí que em concedeixi l'oportunitat de veure-hi més enllà de mi mateixa i de conèixer algú."

"Així, ¿som unes civilitzacions tan corcades pel buit que només vivim al mig de l'angoixa de l'escassedat? Només gaudim dels nostres béns o dels nostres sentits quan tenim la seguretat de gaudir-ne més encara?"

"Potser estar viu és això: atrapar instants que moren."

"Mentre penso en això, auest vespre, amb el cor i l'estòmac fets melemelada, penso que, al cap i a la fi, potser és això la vida: molta desesperança però també alguns moments de bellesa on el temps ja no és el mateix (...) Sí, és això, un sempre dins del mai."



*L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery

records nocturns

http://www.goear.com/listen.php?v=ae4b5ce

Amb tu he cantat les millors cançons i he ballat els millors ritmes. He gaudit com mai d'una birra o una coca-cola o de qualsevol beure. Amb tu el meu cor esclata de felicitat. He viscut amb tu els meus millors moments, moments que recordo sempre brillants. I amb tu no tinc vergonya de ser qui sóc perquè sé que, encara que no m'ho diguis, m'estimes. Però crec que tampoc et follaria :P

SantAngelo

Era allà, en un bar del centre, prop de casa seva i de la parada de l'autobús. Només calia una trucada (al fixe, és clar) per dir l'hora. No calia dir on. Ens assentavem en un raconet, una taula de quatre, amb un cendrer i un tallat, una coca cola, sense gel ni llimona. Cadascú la seva especialitat. I xerràvem i rèiem i ploràvem i ens confessàvem. Era una època intensa, viscuda en base a somnis, projectes de futur, imaginació, il.lusions, pel.lícules i paranoies. Era una època feta de fum però tan plena d'energia, tan plena d'experiències, de persones...
I aquell bar va tancar. I ara n'han fet una sabateria. I em sembla que mai m'hi he comprat res. Perquè quan hi passo m'hi vull pendre un cafè amb tu, pedra preciosa... i no comprar-me unes sabates!

vampir

Fuig vampir de cos blanc i ànima fosca. Fantasma de dues cares, calculador imprevisible. Allunya't de mi, allibera'm d'aquestes cadenes i deixa'm viure en pau. Però tu... tu també deus tenir les teves cadenes. Una pesantor que recòrre tot el teu ser quan sona una campaneta al teu cervell. Viuràs la vida eterna, sempre jove però sempre sentint-te culpable... i sol... i fosc... a la part més abandonada de la teva ciutat. Em fas pena perquè creia que eres humà.