enterenyinant VI

Era nit de lluna plena i ens vam reunir al voltant d'una taula ben parada: hi havia torrades, amanides, sangria i nou cadires. Converses distants sobre tot i res: veus profundes, psicologia barata i mirades atentes a les noves adquisicions. Circulant, circulant vam anar a parar al Tangerine -tota una novetat!- i les mirades i les converses començaven a ser més íntimes: les veus més excitades parlant de mars i peixos i les referències de teràpies, tractaments o recurdos psicològics anàven i venien. Mentrestant els altres beviem per oblidar. Oblidar que ens havien robat la bici o la novia o la feina. Beviem per brindar per l'amistat, la companyia, l'amor. No feia massa fred aquell dia... vam deixar el bar per entrar en una discoteca. La foscor i l'alcohol i les hores ens devien confondre. O la lluna o la realitat que no ens agradava o aquella sensació de tenir tot el temps del món per endavant.
Quinze nits més tard alguns d'aquells que es van trobar al voltant d'aquella taula van veure sortir el sol plegats. Van tastar llits desconeguts. Van plorar sense llàgrimes. Van riure sense xiscles. Van traçar línies sense cap regla i van tancar cercles.

...but I like it!

Dissabte hi va haver quatre moments que em van posar la pell de gallina. Pan assegut al mur, tocant la flauta, em va portar a Liverpool -8 miles high-, en un d'aquells viatges iniciàtics, ben sola però tan ben acompanyada. Veure un tros de mur, mentre sona Imagine, encara que sigui mentida, encara que fos hipocresia, encara que fos una lluita en va, amb la silueta d'en Lennon com aquella samarreta negra meva d'adolescent, d'aquelles coves i excursions amb el Cau, d'aquells primers cigarrets als Amics. L'abraçada de la filla a la nova parella del pare -i aguantava les llàgrimes d'empatia al llagrimal i per això em feia tanta coïssor la gola- perquè tots tres hem pogut entendre que els pares també són persones i també es poden enamorar. I les notes d'aquesta cançó que em demanen que comenci de nou, que em diuen que tot és possible i que he de creure en l'impossible, que m'omplen d'aquelles papallones que em fan veure't com un heroi de la Revolució!

6^6 flaixos de Berlin

6 noms (+3)= Isaaco, Jus, LiA, pancake, Rousy, Sergi + Andreu & Núria + Marita

6 llocs (+1)= Eberswalder, Aleksander Platz, Jannowitzbrücke, Potsdammer Platz, Brandenburger Tör, Checkpoint Charlie + Zürich Airport...

6 cançons= Servidor BSD, Sigues paranoic, Sense València no hi ha independència (ni sense la Franja tampoc), Alcohol^5, wikiwiki, sexo, cerveza y tortilla de patatas...

6 anècdotes= patates braves per esmorzar, la noia que caminava amb sandàlies i mitgetes per la neu, una pegadolça llaaaaargaaaa, cartrons de ducados rubio a canvi de cosa verda, aprendre a mentir jugant al kiriki, la guerra de neu al monument dels jueus...

6 frases cèlebres= lukintumaiais (ojos de serpiente), Giussepe puto amo!, assertivitat!, estan sonats aquests alemanys!, Posa't el mubuntu (o com evangelitzar els ignorants), un espontani!...

6 parades tècniques= Duncken, Cbase, Vapiano, hot-dogs, Restaurant-Cabanya a Aleksander Pl, últim cocktail a Kastanianallee.

f

Un vespre vaig baixar al bar de sota casa, sola. Era un dia de cada dia però jo havia començat les vacances i volia celebrar-ho amb una copa. El bar estava mig a les fosques i buit del tot, tan sols el cambrer i un client que ja havia vist moltes vegades i que de creuar-nos per allà havíem acabat per saludar-nos, somriure'ns i intercanviar quatre "què tals" de cortesia.

Vaig saludar amb un somriure de felicitat extrema: vacances! i ho vaig explicar amb ganes al cambrer i al conegut de la barra. Van respondre amb enveges i riures. De seguida vaig agafar la birra i vaig seure en una taula amb el diari. Vaig demanar una altra birra i vaig encendre l'enèssim cigarro.

-Ei, et fa res que segui amb tu?
-Què va! Millor beure acompanyada, no trobes?

Vam parlar de tot i de res. Ens vam acabar les birres respectives i vaig anar al lavabo. Qua vaig baixar vaig veure que sobre la taula hi havia un cocktail. Orgasme de Gata, va dir. I em va mirar als ulls directament i m'ho va dir amb una veu profunda que em va fer posar la pell de gallina. Vam seguir parlant de la feina, de coses per fer durant les vacances, de què ens agradava posar-nos per dormir a l'estiu...

Quan vam fer el primer glop del segon Orgasme de Gata, les cadires es tocaven i rèiem de qualsevol frase a cor que vols. Vam trobar alguns punts en comú tot i que era una mica complicat. Ell passava del 40 i jo no arribava als 30. Ell tenia un negoci online i jo tractava cada dia amb centenars de persones. Però a tots dos ens apassionaven Kerouac i Sabina. I els riures van passar a ser paraules amb veu rogallosa i tendra.

Entre Orgasme i Orgasme vaig pujar a rentar-me la cara. M'atreia sense saber perquè. I el mirava als llavis i als ulls i al nas i no podia evitar desitjar que la seva llengua em resseguís totes les meves formes. Vaig tenir temps d'agafar suficient aire per tornar a baixar. Pero una mà em va lligar els cabells en una cua.

-Ei, et fa res que hagi pujat?
-Què va! M'agrada estar acompanyada...

I em vaig girar i la seva llengua no em va decebre. Resseguia el coll, les galtes i les orelles. Les mans buscaven les cuixes, les natges i els pits. I jo, sense ni mica de vergonya que ja l'havia perdut tota amb els Orgasmes, li tornava tota la força que ell em donava. La meva boca no tenia prou llavis ni prou llengua per llepar i besar tot el que volia del seu cos. Ni les meves mans aconseguien acariciar tot el que volia que em pertanyés.

Vam tancar-nos al magatzem quan ja no portavem roba. I quan ja no ens va quedar alè vam obrir una ampolla de vodka i vam fer uns glops. Vam ajudar-nos a vestir, amb la boca seca i les mans tremoloses.

El cambrer s'havia fet fonedís a la cuina. Vam seure a la mateixa taula, on hi havia dos nous Orgasmes de Gata. Una altra taula estava ocupada per un grup de nois de la meva edat fent birres. Portava els cabells despentinats i l'F. me'ls va mig pentinar i em parlava amb la mateixa veu ronca d'abans.

-Ei, et fa res que només sigui sexe?

Vaig acabar-me l'Orgasme de cop.

-Què va! N'hi ha prou amb que sigui sexe :)

De tant en tant, ens tornem a creuar. I hem tornat als somriures i salutacions cordials i alguna vegada, quan hem compartit algun cocktail o altre, hem acabat follant al magatzem del bar.

cap de setmana intens

Divendres:
amics que arriben en comptagotes als Amics. Xerrar sobre tot i res, de finals i principis, d'amors i desamors, de viatges i rutines. I riure de la Cacatua i de les cares de la gent. Perquè estar amb vosaltres és sinònim de riure a cor que vols. Cantar a la llibertat amb la pell de gallina. Tres mojitos amb els ulls ben oberts i donant peu a nous monòlegs.

Dissabte:
la por d'allò (des)conegut dins dels passadissos infinits i laberíntics del metro de Barcelona. Un sopar a la catalana però multicultural: valencians, bascos i catalans, com en un acudit de política. I recordem de mirar sempre cap enlaire quan passegem per la ciutat per trobar-hi calaveres i ous amagats. Agradable companyia per una nit sorprenent.

realitat paral.lela

Camino per un traç empedrat que em transporta a una altra etapa a cada pas.

Estius. Tardors. Primaveres. Innocència. Llepar préssecs i menjar polos. Escoltar cançons del Cohen, del John Lennon, del Bob Dylan. Un concert del Aerosmith, dels Sopa, dels Fundación Tony Manero. Cartes amb poesies, amb lletres de cançons, amb paraules immortals. Mans entrelligades, mirades còmplices. Petons regalats i no volguts. Petons robats. La màgia de la muntanya que porta l'amor. Una cova amb sorpresa. I una sorpresa amb nom de rei. Peu dret. Peu esquerre. I així durant tres anys. Peu esquerre i peu dret. Esbufec i llàgrimes. Miro avall cap al castell d'aquell rei, que ja he vorejat amb passos inquiets. Sort de la música, que m'acompanya. Llums intermitents. Música forta. Des-coneguts. Des-cobriments. Des-enganys. Després de sis anys, un amor d'adolescent. Una aigua. Un llit. Uns cabells. Una història de pel.lícula romàntica i un final d'una de serie b. Dolor. Tan dolor que pensava que havia mort. Només m'havia torçat el peu al pujar un esglaó d'aquests de pedra, anant cap al Far. Paraules exòtiques i seguretat. Decisió egoïsta, final just. Sexe sense sentit. Fals. Divertimento. Divertimento. Divertimento. I ara... aprendre de nou.

He arribat al Far. M'han dit que és allà on pots trobar el camí a seguir, la resposta. Però les onades es belluguen massa i la lluna està en quart (de)creixent. I sona el Julio Iglesias i, amb tot, no puc pensar amb gaire claredat. Per això, suposo, he estat recordant.

el secret

Saps quin és el secret? És tan senzill com demanar-ho. Ho verbalitzes d'una manera o altra i el que desitges és teu. A mi m'ha funcionat. Has tornat. Tu i tu i tu. I el somriure transparent que em feia tant bonica tornava a ser part de mi, de la nit, de tots vosaltres.

vampir

Fuig vampir de cos blanc i ànima fosca. Fantasma de dues cares, calculador imprevisible. Allunya't de mi, allibera'm d'aquestes cadenes i deixa'm viure en pau. Però tu... tu també deus tenir les teves cadenes. Una pesantor que recòrre tot el teu ser quan sona una campaneta al teu cervell. Viuràs la vida eterna, sempre jove però sempre sentint-te culpable... i sol... i fosc... a la part més abandonada de la teva ciutat. Em fas pena perquè creia que eres humà.

"abanderados"

Mires als ulls de persones que t'han acompanyat des que vas nèixer, com aquell que diu. Aquesta vegada, erem 12 carones tant familiars que és com si no ens deixèssim de veure mai. De vegades passen dies que no veus a algú d'aquest grup... hi ha persones que fa dècades que no trobem. El vincle que tenim mai s'ha verbalitzat però "se nota, se siente". Estem orgullosos de ser abanderats de l'amistat, el respecte, el carinyo... la memòria ens recorda que hi havia enemistats, odis, amors, carbasses, millors amics i amigues, secrets inconfessables o secrets que coneix tothom. Però no hi ha rencor... i, sobretot, una valoració cap a cada una de les persones que hi havia i les que van faltar. Veure com hem canviat, com som, com èrem i com dèiem que volíem ser. Fa 25 anys que va començar a funcionar l'escola com a tal. Si cada any celebrem que vam compartir anys de classes, professors i substitutes, colònies, excursions i anècdotes mil... crec que aquest any que la Ginesta fa 25 anys s'ha de celebrar comme il faut.

somnis 2

(( alguna cosa té aquest llit/aquesta ciutat/aquesta situació que em fa somiar tant))

Avui érem quatre amigues, dinant i passejant per un poble tranquil. Tot semblava estar bé, réiem i exlicàvem anècdotes. Jo em sentia bastant trista per la incertesa d'una relació i els hi explicava tota moixa. Però vaig veure la Mireia amb la mà embenada: resulta que el seu germà li havia ferit la mà! L'havia enganyat, dient-li que li donava unes boletes, uns pins, o algo així petit... i resulta que tenia un ganivet per ferir-la :/ Anem a dinar, i la Sònia es troba amb el seu company dinant amb una altra dona, que resultava que la coneixia. Li agafa un atac de gelosia, està clar. Durant el dinar, parlem d'aquests temes i n'apareix un altre. Resulta que l'Aurora ho havia deixat definitivament amb la seva parella. Les altres, tant la Mireia com la Sònia, ja ho sabien... jo era la única que no i m'he sentit bastant fora de lloc. Tot el somni ha estat bastant trist: les històries de cada una i el sentiment d'estar en un grup on no hi comptes massa... però a més m'adonava que la meva història era una preocupació ben petita al costat dels problemes que tenien les altres! Al final del somni estàvem totes a ca l'Aurora, empaquetant les coses del Jonathan, perquè se les pogués endur... i hem decidit que ens quedàvem a dormir a casa seva i feiem una mena de "festa de pijames" :D

somnis

Avui he somniat coses ben estranyes. Per exemple, que el meu amic Marc es casava amb la (seva) amiga Esther per una raó pràctica: pels regals que donaríem els convidats. I això que l'Esther (que jo sàpiga) té parella... i al Marc (que jo sàpiga, clar) no està enamorat d'ella secretament. També hi havia el Xavi M. que feia una sessió de solàrium amb una samarreta groga (!) i anava amb els cabells tallats a l'alçada de les espatlles. Cal dir que m'he adormit vestida :P
Crec que estava mig desperta, amb els ulls mig oberts/mig tancats, quan m'ha semblat sentir la p**a alarma d'incendis... són tant sensibles aquestes màquines xD Potser és cert que no caldria ser-ho tant, de sensible, no? :P

r (expectatives)

nit de revetlla... nit de foc i brases... nit de ritual... nit roent... nit de platja i lluna... nit de companyia incerta... nit de novetats i sorpreses... nit experimental... nit de nits (?)

randomness is beauty

(deixa'm citar-te)

concert, mans, gossos i pandes, boli negre i tinta correguda per la cervesa. llavis i truita (sense formatge ni ceba), baix i dr. House, mirades, somriures. notes, cançons, picades de mans i birra, gambes i frases. rialles... estones... records... carícies. Compartits.

Tancava els ulls i et deia, en silenci, que t'estimo.

alienígena

Dissabte em vaig alienar. No recordo haver pres res que em fes sortir del meu cos. Només em queda una mena de consciència d'haver fet les coses mal fetes, d'haver fet mal a persones a qui m'estimo, d'haver-me transformat en un monstre en qüestió de moments. Hi ha una raó però, racionalment, considero que no era una raó de pes -ni molt menys era cosa seva! ells només estaven allà, fent-me costat!- per treure el drac de llengua viperina i fer-los pagar per un fet que va ser fruit de l'atzar. Només puc dir que ho sento i que intentaré que no es torni a repetir.

(petonets, anna, claire, grisha, jus, petrus)

nit de lluna plena

Llums i fum en un local ple d'ànimes joves. Parlem de pors, de sentiments, de sentir-nos petits o grans.
Tu, enmig de la selva, essent estrany per mi. Parles de noms i accions que no domino ni conec. Amb persones com tu.
I jo ploro i tu deus riure. I, de cop, deus pensar en mi. I jo, de cop, deixo de pensar en tu.
Aquesta és la gran diferència entre la teva ànima i la meva.

miralls trencats

T'imagines poder veure com a espectadora aquelles vides que no hem pogut viure, a través de la part de darrera d'un mirall?
Avui he somniat en una possible vida si hagués escollit un altre camí... i al final del somni, en contra del que podries preveure, no ha sigut tal i com l'imaginava. Però tot i el final d'escàndol -ja que és el meu somni podria acabar bé, no?- m'ha agradat viure-ho/somniar-ho... i suposo que la vida que visc (la real, no la del llit entre els coixins i amb els ulls tancats) també m'agrada viure-la...

belly dancers in da nait

Ahir va ser una gran nit... vaig ser feliç davant teu -tot i que la taula era massa llarga i no vaig poder-te acariciar tant com voldria- em feia mal la panxa i la boca de tant riure! Feia temps que no em passava (amb algú com tu). La sangria hi va ajudar, però bàsicament ens "culpo" - a tu i a mi... a nosaltres- de fer-ne un sopar tan màgic x) La ballarina hi va posar de la seva part també -amb aquell cos tan sensual i aquells moviments exòtics. Això sí, la que es va guanyar els teus favors, al final, va ser la màquina de tabac... que amb tants intents de lligar, amb tants beeps i bips... sort que havies fet anys un mes abans que si no amb el 'control de menores' activat no haguéssis tingut massa èxit xD I les mans per tot arreu i una humana que buscava el carrer Verdi i tu que quequejaves i que dius que ni sabies què li deies. Podia haver marxat i haver evitat tantes coses que no m'agraden... però m'hauria perdut dormir al teu costat. I això, m'hagués sabut més greu :$
Ahir pensava "que no canvii mai això, que sempre sigui així" i avui penso que tot podrà ser igual o millor :D

Luv U
;*

Renaixament i bateig (amb birra)

Per fí! Ja era hora! S'ha mort el 2007. Sé que d'aquí a uns anys potser m'arrepenteixo d'haver dit això i que pensaré alguna cosa com "aix! qui tingués ara aquells 26 o 27 anys!" Però bé, tampoc hi ha massa diferència entre un any i un altre. I estic segura que preferiré tornar al 2006 o el 2005 o... al 2008 (cross your fingers) que no al 2007.
Com sempre, coses bones i coses dolentes. Qui sap, potser el pitjor i el millor de la meva vida -fins ara- han passat aquest 2007. Com sempre, contradiccions de les meves, qüestions sense resposta.
I ahir va ser un renèixer. Renèixer de les cendres per a aprendre a volar de nou. Algú em va batejar amb cervesa -benaventurats tots ells, benaventurada companya nocturna, benaventurades totes nosaltres- i me n'alegro que els meus rituals siguin tan íntims i discrets que ningú s'hi pugui negar a participar.

FELIÇ 2008

reines mores

A les meves reines mores, a la Sarita, la Martona i l'Aran, els hi agraeixo que siguin cadascuna a la seva manera... per què així puc continuar aprenent, de les nostres diferències, dels secrets que compartim... perquè som putes i princeses, a la vegada... tot en un.

Les nostres quedades són sempre memorables. Plenes de riures, plenes de paraules, plenes de records i de projectes. I ja farà 2 anys que ens vam conèixer, que ens va unir la Misifú, que vam compartir cafès i cigarros i llàgrimes i riures a cor que vols.

El Xaluca, Can Magadins, la Fageda d'en Jordà, la Uni, ca l'Aran, ca la Sarita... i el que ens queda per fer, per dir, per compartir, per aprendre!

Come on! No way!
petonets, cuques!

Gràcies! x))

M'agrades. Per dins i per fora. I t'admiro. I t'agraeixo tot el que em dónes, volent o sense voler. Totes aquestes mirades, abraçades, petons, gestos, somriures... aquests petits detalls del dia a dia. Els d'aquell dia tan especial també.

Llum i més llum. I una capsa de galetes plena de sorpreses. I una planta que encara ha de treure la seva flor més bonica. I diners que no ho poden comprar tot. I llibres escrits i poemes que encara s'han de composar. I joies que fan que em senti més maca, més agradable de mirar, menys insegura de mi mateixa només perquè algú les ha triat especialment per mi. I roba de cuina, blanca i negra, com el ying i el yang... a punt per començar a cuinar aquell plat que farà que disfruti de la teva, de la vostra, companyia amb els 6 sentits.

M'agradeu. Per dins i per fora. I us admiro. I us agraeixo tot el que em doneu, volent o sense voler. Totes aquestes mirades, abraçades, petons, gestos, somriures... aquests petits detalls del dia a dia. Els d'aquell dia tan especial també.

Gràcies! x))