reines mores

A les meves reines mores, a la Sarita, la Martona i l'Aran, els hi agraeixo que siguin cadascuna a la seva manera... per què així puc continuar aprenent, de les nostres diferències, dels secrets que compartim... perquè som putes i princeses, a la vegada... tot en un.

Les nostres quedades són sempre memorables. Plenes de riures, plenes de paraules, plenes de records i de projectes. I ja farà 2 anys que ens vam conèixer, que ens va unir la Misifú, que vam compartir cafès i cigarros i llàgrimes i riures a cor que vols.

El Xaluca, Can Magadins, la Fageda d'en Jordà, la Uni, ca l'Aran, ca la Sarita... i el que ens queda per fer, per dir, per compartir, per aprendre!

Come on! No way!
petonets, cuques!

LiA sense por

Quan es fan les coses sense por, sempre surten millor :)

enterenyinant ( III)

Apareixes com un personatge de novel.la en un bar bohemi. I dius que vens de Rússia... i jo faig veure que m'ho crec. Pensava que venies d'Argentina perquè tens un noséquè de psicoanalista. No pares de fer-me touchés i preguntes que fan que reaccioni amb un doble joc, amb una ambigüitat d'aprenent. Tot i així, pressento (perquè la casualitat ens fa trobar i no existeixen, les casualitats) que has vingut a ensenyar-me alguna cosa important, que apareixes per reafirmar-me alguna de les meves creences.

Per ara, faig servir les paraules d'escut i no d'arma... perquè no estic lluitant activament sinó que deixo que la batalla flueixi al meu voltant. La propera vegada podriem discutir si l'escut és o no un altre tipus d'arma...

Nos vemos en los bares, Chuchesku! ;)
Colo.

enterenyinant ( II )

Fa anys, a la ciutat dels somnis, vaig sentir a parlar d'ell. Li vaig donar importància relativa. Casualitats de la vida, una altra Laia a la meva ciutat dels somnis... dues laiones, perdudes... o retrobades. I al cap dels anys, 3 anys mes tard, descobreixo que tu i ella i l'ell d'ella de llavors esteu connectats. Que tu i ella us coneixeu. Que jo i ella ens coneixem. Que tu i jo ens coneixem. Que tu la coneixes a ella i a ell. Falta tancar el cercle...

-- a dia 5 de juliol de 2008, tanco el cercle :) --

Gràcies! x))

M'agrades. Per dins i per fora. I t'admiro. I t'agraeixo tot el que em dónes, volent o sense voler. Totes aquestes mirades, abraçades, petons, gestos, somriures... aquests petits detalls del dia a dia. Els d'aquell dia tan especial també.

Llum i més llum. I una capsa de galetes plena de sorpreses. I una planta que encara ha de treure la seva flor més bonica. I diners que no ho poden comprar tot. I llibres escrits i poemes que encara s'han de composar. I joies que fan que em senti més maca, més agradable de mirar, menys insegura de mi mateixa només perquè algú les ha triat especialment per mi. I roba de cuina, blanca i negra, com el ying i el yang... a punt per començar a cuinar aquell plat que farà que disfruti de la teva, de la vostra, companyia amb els 6 sentits.

M'agradeu. Per dins i per fora. I us admiro. I us agraeixo tot el que em doneu, volent o sense voler. Totes aquestes mirades, abraçades, petons, gestos, somriures... aquests petits detalls del dia a dia. Els d'aquell dia tan especial també.

Gràcies! x))

en essència, tu

Quan observo a tots aquests TUs que m'envolten, et veig a tu dins de cadascun d'ells. Tu podries ser un d'ells... qualsevol d'ells. Ets en essència tots els homes i en essència algunes dones, només aquelles que són gats, aquelles amb qui comparteixes ideals i somnis.

canvis

Com llengües viperines que es mouen en la nit buscant tresors inconfessables... així som tu i jo, de cos i ment, de fets i paraules. Així d'incongruents i temerosos d'una veritat incòmode. La inconsciència hi ajuda... l'experiència ens impedeix... i la por ens fa tan vulnerables que no la perdem de vista. Por a la por de deixar de ser el que som ara per esdevenir quelcom que pertany a una etapa obscura, no nostra sinó teva i meva per separat. Aquest convertir-se en alguna cosa nova és, també, la por de tornar-nos estranys en nosaltres mateixos i, a la vegada, la necessitat de sentir-nos d'alguna banda, d'algú.