somnis

Avui he somniat coses ben estranyes. Per exemple, que el meu amic Marc es casava amb la (seva) amiga Esther per una raó pràctica: pels regals que donaríem els convidats. I això que l'Esther (que jo sàpiga) té parella... i al Marc (que jo sàpiga, clar) no està enamorat d'ella secretament. També hi havia el Xavi M. que feia una sessió de solàrium amb una samarreta groga (!) i anava amb els cabells tallats a l'alçada de les espatlles. Cal dir que m'he adormit vestida :P
Crec que estava mig desperta, amb els ulls mig oberts/mig tancats, quan m'ha semblat sentir la p**a alarma d'incendis... són tant sensibles aquestes màquines xD Potser és cert que no caldria ser-ho tant, de sensible, no? :P

L

L de Liverpool, de LiA, de liar, de Las Vegas, de Lost(in translation or the paradise), de Lennon
i d'internacional, d'invisibilitat, d'inquietuds, d'infusió, d'imperfecció, d'inspiració
v de virgin trains and airplanes, de vivències, de velocitat, de vellesa, de veritats
e d'emergència, d'entrega, d'enteniment, d'enyorança, d'estima, de l'encant de les ciutats petites
r de rencor, de ràbia, de respecte, de rialles passades i de reflexions futures, de realitat
p de paddington station, de pub, de pint, de plaers silenciats en una cottage, de passions guardades
o d'odi, d'oci, d'odeon, d'oblit, d'obsessions, d'obsequis abstractes i valorats, d'online i Offline, d'oreo, d'omnipresència, d'oferiments i olors estranyes, d'ofecs entre llàgrimes en un tren
l de lia petita, de lia perduda, de lia amb por, de lia sola, de lia amb ganes de caminar endavant :)

the panda experience

Demà comencen dos viatges importants. Dos camins diferents a seguir. Un cap a Las Vegas... l'altre a Liverpool. Tots dos, com tots els viatges, amb algun objectiu concret i d'altres amagats rera els silencis. L'essència del (king fu) panda serà com una ombra ;P

"there's no charge for awesomeness or attractiveness"
"yesterday is history; tomorrow is a mistery; today is a gift and that's why they call it present"
"there are no accidents"
"the secret ingredient is that there is no secret ingredient" --> the secret is within oneself

P.S. GO GO PANDAS!!!!

remove by delacrew

-un curt sobre com ens tenen controlats amb l'ús de la tecnologia-

jo també

tinc 6 o més dons.
El de la vista, per a poder (ad)mirar-vos, a tu, a vosaltres, a ells i a elles, a la platja, l'horitzó, la ciutat desfeta...
El de l'oïda, per escoltar les vides viscudes, les que queden per viure, les que ens agradaria viure o haver viscut...
El del gust, per deleitar-me amb sushimaki, cervesa, amb els teus petons i la vinagreta, amb la pasta de dents que a mi m'agrada...
El de l'olfacte, per aviciar-me amb la meva olor de tè verd, amb l'encens de la india, amb l'olor de mar, amb l'olor de cadascú que sempre és única...
El del tacte, per estendre un pont entre el teu món i el meu, el seu món i el meu, per donar i poder rebre...
El de l'intuïció, per sentir desde dins cada experiència, cada moment, cada paraula, cada mirada, cada perfum, cada carícia, cada un dels aliments que deixem pas gola avall...
El de mirar als ulls de qualsevol persona i saber-m'hi reflectida... o almenys saber distingir-ne la meva ombra.
I el de recordar-te, amb la llum a l'espatlla esquerra i la brillantor als ulls.

per molts anys

I que visqui l'amor, i les pessigolles i les papallones, i els pianistes, i els/les informàtics/ques, i l'internet i els e.mails i els cafès amb llet o amb gel, i els pastissos de xocolata i els ben&jerrys de plàtan i xocolata... i les motos i els cascos... i que visqui barcelona, també... i gràcia! i la bruixa, i el coelho i el ioga, i el hip-hop, i les bicis plegables... i les birres... CHEERS!

en una safata

Ahir, prop de la catedral, en una gelateria on a l'hivern hi venen torrons, el cambrer va ser protagonista d'un gran terrabastall. Recollia una taula, plena de gots amb restes de cafès amb gel. Va començar a posar-los a la safata... va relliscar-li un got o alguna cosa semblant, ho va salvar. I en l'intent de salvar aquell got, quatre tasses amb pòsits de cafè li van caure a terra, trencant-se en mil trossets. També va sobreviure un platet petitó i blanc. De què serveix doncs que et portin en una safata de plata, si en qualsevol moment, un petit desconcert, et pot fer perdre l'equilibri i destrossar-ho tot? Es va fer un silenci, i llavors mirades còmplices o riures exagerats d'alguns clients. Us recordo que va salvar un platet petit i aquell got que li havia relliscat al principi. :)