-un curt sobre com ens tenen controlats amb l'ús de la tecnologia-
25 jul 2008
remove by delacrew
Etiquetes de comentaris:
in my life,
the scientist,
video killed the radio star
23 jul 2008
jo també
tinc 6 o més dons.
El de la vista, per a poder (ad)mirar-vos, a tu, a vosaltres, a ells i a elles, a la platja, l'horitzó, la ciutat desfeta...
El de l'oïda, per escoltar les vides viscudes, les que queden per viure, les que ens agradaria viure o haver viscut...
El del gust, per deleitar-me amb sushimaki, cervesa, amb els teus petons i la vinagreta, amb la pasta de dents que a mi m'agrada...
El de l'olfacte, per aviciar-me amb la meva olor de tè verd, amb l'encens de la india, amb l'olor de mar, amb l'olor de cadascú que sempre és única...
El del tacte, per estendre un pont entre el teu món i el meu, el seu món i el meu, per donar i poder rebre...
El de l'intuïció, per sentir desde dins cada experiència, cada moment, cada paraula, cada mirada, cada perfum, cada carícia, cada un dels aliments que deixem pas gola avall...
El de mirar als ulls de qualsevol persona i saber-m'hi reflectida... o almenys saber distingir-ne la meva ombra.
I el de recordar-te, amb la llum a l'espatlla esquerra i la brillantor als ulls.
El de la vista, per a poder (ad)mirar-vos, a tu, a vosaltres, a ells i a elles, a la platja, l'horitzó, la ciutat desfeta...
El de l'oïda, per escoltar les vides viscudes, les que queden per viure, les que ens agradaria viure o haver viscut...
El del gust, per deleitar-me amb sushimaki, cervesa, amb els teus petons i la vinagreta, amb la pasta de dents que a mi m'agrada...
El de l'olfacte, per aviciar-me amb la meva olor de tè verd, amb l'encens de la india, amb l'olor de mar, amb l'olor de cadascú que sempre és única...
El del tacte, per estendre un pont entre el teu món i el meu, el seu món i el meu, per donar i poder rebre...
El de l'intuïció, per sentir desde dins cada experiència, cada moment, cada paraula, cada mirada, cada perfum, cada carícia, cada un dels aliments que deixem pas gola avall...
El de mirar als ulls de qualsevol persona i saber-m'hi reflectida... o almenys saber distingir-ne la meva ombra.
I el de recordar-te, amb la llum a l'espatlla esquerra i la brillantor als ulls.
21 jul 2008
per molts anys
I que visqui l'amor, i les pessigolles i les papallones, i els pianistes, i els/les informàtics/ques, i l'internet i els e.mails i els cafès amb llet o amb gel, i els pastissos de xocolata i els ben&jerrys de plàtan i xocolata... i les motos i els cascos... i que visqui barcelona, també... i gràcia! i la bruixa, i el coelho i el ioga, i el hip-hop, i les bicis plegables... i les birres... CHEERS!
16 jul 2008
en una safata
Ahir, prop de la catedral, en una gelateria on a l'hivern hi venen torrons, el cambrer va ser protagonista d'un gran terrabastall. Recollia una taula, plena de gots amb restes de cafès amb gel. Va començar a posar-los a la safata... va relliscar-li un got o alguna cosa semblant, ho va salvar. I en l'intent de salvar aquell got, quatre tasses amb pòsits de cafè li van caure a terra, trencant-se en mil trossets. També va sobreviure un platet petitó i blanc. De què serveix doncs que et portin en una safata de plata, si en qualsevol moment, un petit desconcert, et pot fer perdre l'equilibri i destrossar-ho tot? Es va fer un silenci, i llavors mirades còmplices o riures exagerats d'alguns clients. Us recordo que va salvar un platet petit i aquell got que li havia relliscat al principi. :)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)