ens comuniquem?

Avui xafardejant sobre tot el tema de Bologna, he trobat això i m'ha fet pensar que sí, hi ha d'haver voluntat perquè hi pugui haver diàleg però també cal que aprenguem a parlar... més que parlar, a comunicar-nos. Una persona bastant important per mi em diu sempre que les persones no ens entenem parlant sinó COMUNICANT-NOS. DEl què pensem que diem al què arriba al nostre interlocutor de vegades hi ha una gran diferència. Hauríem d'aprendre a dir les coses pel seu nom, de manera assertiva, se'n diu, oi?, ser més empàtics, respectuosos i tolerants i, sobretot, trobar les coses que ens uneixen i no les que ens separen.

5 days later (o sempre anant tard)

Amunt i avall, desde precisament dijous dia 11. Amunt i avall físicament però també a nivell anímic. M'hagués fet especial il.lusió cumplir la meva promesa de deixar alguna petjada especial per tu el dia que fas 18 anys. En honor, també, a tot allò que va formar part de la meva vida en algun moment: tiets, avis, cosins, estius i dinars a La Pineda, Nadals a casa la iaia i l'avi a Terrassa, aquells sugus, aquelles figures que feien por tan enlairades... nosé si ho recordes, potser el teu germà i les bessones sí, segur que els teus pares en poden fer memòria.

5 dies després del teu dia, t'escric, a la fí! perquè la vida està plena d'aquestes imprecisions inesperades i perquè mai saps quan ni com passen certes coses. I per això, LiVe THe LiFe You HaVe iMaGiNeD !!!!

Per Molts Anys, Marta!