ha caigut un mite

Ha caigut un mite. No sé si he sigut jo mateixa que l'he empés precipici avall... o si el mite mateix s'ha acabat suïcidant. La importància no és el com sinó el resultat final. Ja no hi ha mite. De fet, saber el com ajuda a entendre millor el sentit del camí. Però hi ha un moment per tot i, farta d'analitzar, considero que ara no és moment per replantejar-me com va anar tot plegat. Si vaig ser jo. Si vas ser tu. Si va ser ella.

I ara deus veure la teva vida a través dels seus ulls. Aquella mirada que tantes vegades havia descrit el paisatge que compartiem. Aquella mirada que, quan es fusionava amb la meva, implicava que les mans s'ajuntéssin i els quatre peus avancèssin junts cap endavant, escollint un viatge comú. I, en aquest últim viatge, un personatge de còmic va aparèixer. I la màgia se't va endur ben lluny. I vas començar a tenir la mirada perduda enllà, i la vista ennubolada de llàgrimes. I vas tornar-te cec. I potser per això no vas aconseguir veure que el precipici estava allà, que hi havia roques punxegudes i que no hi havia mar a sota.

No va ser culpa meva. Ni era el teu objectiu. Ni ella ho va provocar. Va ser un accident.

carro conduït per burros

Una relació de parella és com un carruatge conduït per dos burros. Cadascun al seu ritme però a la par. Si un vol descansar, l'altre haurà de fer un sobreesforç. Si sempre és el mateix burro que vol parar a beure aigua o a dormir la migdiada sota l'ombra d'un pi... l'altre pot ser que s'acabi enrabiant i es foti a fer-li patades. Tampoc cal prendre-s'ho al peu de la lletra, no cal fer servir la violència. Només cal que, per supervivència, decideixi desfer-se del lligam físic, de les cordes gastades. I camini en llibertat pel seu camí, descansant quan li plagui. Bevent quan tingui sed. Compartint la companyia d'altres animalons, burros o no, quan la necessiti, sense forçar el vincle. Per tant, cal que la col.laboració entre els dos burros sigui explícita i per tal que aquesta col.laboració sigui explícita hi ha d'haver comunicació. I com es poden comunicar dos burros?

spider web

I can see with my eyes
- the three of them.
I can walk with my legs
- the eight of them.
I finally find the best place
to settle down my web.

una habitació pròpia

Ara, i en aquesta habitació, es barregen la nostàlgia d'aquelles estones i aquella mena d'il.lusió en forma de libèl.lula inquieta que tinc des que et conec. M'agrada tornar a sentir segons quines coses. M'agrada saber que puc tornar a estimar, que la meva experiència del passat no m'ha robat aquesta possibilitat.

categòric

Mai et creguis un sempre... Sempre dubta d'un mai

esperant

Últimament he llegit que la felicitat es troba a la sala d'espera. Doncs creem una sala d'espera plena d'art i bona música d'ambient, amb olor d'encens i flors que dónin una mica de color. Que les persones que ens acompanyin somriguin i sempre tinguin paraules amables i sinceres als llavis. Són els petits detalls, els símbols, les paraules, els gestos, les converses, les mirades... el compartir... el que fa que l'espera sigui útil, serveixi per alguna cosa. Hem de fer, entre tots, que aquesta espera tingui un sentit.

Renaixament i bateig (amb birra)

Per fí! Ja era hora! S'ha mort el 2007. Sé que d'aquí a uns anys potser m'arrepenteixo d'haver dit això i que pensaré alguna cosa com "aix! qui tingués ara aquells 26 o 27 anys!" Però bé, tampoc hi ha massa diferència entre un any i un altre. I estic segura que preferiré tornar al 2006 o el 2005 o... al 2008 (cross your fingers) que no al 2007.
Com sempre, coses bones i coses dolentes. Qui sap, potser el pitjor i el millor de la meva vida -fins ara- han passat aquest 2007. Com sempre, contradiccions de les meves, qüestions sense resposta.
I ahir va ser un renèixer. Renèixer de les cendres per a aprendre a volar de nou. Algú em va batejar amb cervesa -benaventurats tots ells, benaventurada companya nocturna, benaventurades totes nosaltres- i me n'alegro que els meus rituals siguin tan íntims i discrets que ningú s'hi pugui negar a participar.

FELIÇ 2008