Últimament me n'adono que la gent està cansada de la vida que porten... tots en general demanem, cadascú a la seva manera, una mena de canvi d'estil de vida. Al llarg de la setmana em topo amb gent de diferents backgrounds, diferents tipus de feina, diferents edats i estils. Tothom coincideix en la sensació d'esgotament, de frustració, irritació i un sentiment de buit, d'absurditat del que ens envolta. Em pregunto si es podria fer un canvi d'actitud si la societat -tal i com està muntada- no ens ajuda massa. De vegades, amb tot això del ioga i les energies, crec que el canvi s'ha de fer desde dins, cadascú en el seu interior cal que canvii aquelles petites coses que no li agraden. En aquests -efímers- moments d'il.luminació em faig meves frases del tipus "inner smile" o "live the life you have imagined". Però aquest febrer ha estat una mica estrany. La força que he fet crèixer dins meu durant aquest període de canvi ha minvat exageradment... com aquella caiguda brutal del dragon kahn.
Total... arribo a la conclusió que som animals, en el fons. Xais que com borregos segueixen unes pautes que no ens agraden. N'hi ha que som més exòtics que d'altres... hi ha serps viperines, gossos en zel, gats independents, porcs senglars i llops. I també hi ha pingüins que, de vegades, necessiten estar sols.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario