the days after

Els moments de màgia absoluta tenen data de caducitat. De les fogueres ja només en queden brases i a les llaunes ja no queda ni gota de cervesa. Tot i així, les onades van i venen i tu i jo continuem enllaçats esperant al sol.
De vegades es perd la connexió. I això potser també té data de caducitat. Penso que estem condemnats a conviure amb el final de tot. I que ens fem petits, innocents i vulnerables quan ens adonem que aquí hi som de pas, que tot s'acaba podrint, que ho hem de consumir tot abans que caduqui.
La única ironia de tot plegat és que no sabem la data exacta. I aquesta por a tot allò desconegut també rau en aquest punt. Si no sabem quan, com ho hem de fer, això de viure? Empapar-me de tots vosaltres, compartir-vos, aprendre'n...
Papallones i cucs a la panxa i al cap... del neguit, de mil pensaments i sensacions, de l'aventura, de la vida mateixa.