un nom

Plou. Hi ha mil i un cotxes al carrer. A més passen ambulàncies cada dos per tres. Tinc prou temps per fixar-me en el nom del transportista del camió que porto davant desde fa 10 minuts o un quart. Llegeixo el nom i l'adreça i d'on ve i cap on va, suposo. I aquest nom, em sona. És un noiet de 17 anys amb qui vam anar a Anglaterra en un curs d'aquests d'anglès. I exactament vivia a la ciutat que hi ha escrita al lateral de la porta del camió. He estat temptada a trucar al número de mòbil i preguntar-li si era ell... si era aquell noi que m'agafava la mà mentres els altres ballàven cançons discotequeres al polisportiu de Chester; si era aquell noi que volia tastar el prèssec dels meus llavis i que m'oferia caramels polo cada dia quan ens trobàvem per anar a classe; si era aquell noi que em va escriure les primeres cartes d'amor adolescent... quanta nostàlgia per tanta pluja!

de profes i alumnes III

...on the road again... :D

Avui, per fí, després de casi 3 mesos de holidays he entrat a un centre :) Començava avui i encara no he tingut cap classe xD però demà, dijous i divendres serà un nonstop, em sembla. Torno a les andades amb els kids de 7 i 8 anyets i a la competència del que vaig estar l'any passat a Sabadell. Suposo que la sensació que al Setembre comencen noves etapes a la vida no la tinc només jo, n'hi ha molts que pensen això...sinó mireu la quantitat de col.leccionables que s'inicien en aquest mes :P I no només començo una nova etapa professional sinó que a nivell personal també estic en constant evolució. C'est la vie x)

BTW, avui a cicle m'ha donat la sensació que hi ha persones (mestres) que s'ofeguen en un got d'aigua... i no desmereixo a ningú que jo sóc la primera que tinc moments així overwhelmed però una actitud com aquesta durant el curs deu ser insopurtable xD

"abanderados"

Mires als ulls de persones que t'han acompanyat des que vas nèixer, com aquell que diu. Aquesta vegada, erem 12 carones tant familiars que és com si no ens deixèssim de veure mai. De vegades passen dies que no veus a algú d'aquest grup... hi ha persones que fa dècades que no trobem. El vincle que tenim mai s'ha verbalitzat però "se nota, se siente". Estem orgullosos de ser abanderats de l'amistat, el respecte, el carinyo... la memòria ens recorda que hi havia enemistats, odis, amors, carbasses, millors amics i amigues, secrets inconfessables o secrets que coneix tothom. Però no hi ha rencor... i, sobretot, una valoració cap a cada una de les persones que hi havia i les que van faltar. Veure com hem canviat, com som, com èrem i com dèiem que volíem ser. Fa 25 anys que va començar a funcionar l'escola com a tal. Si cada any celebrem que vam compartir anys de classes, professors i substitutes, colònies, excursions i anècdotes mil... crec que aquest any que la Ginesta fa 25 anys s'ha de celebrar comme il faut.

agur

només se m'acut desitjar-te tota la sort que et mereixis... sigui molta o poca, bona o dolenta... simplement la que et mereixis.