de profes i alumnes IV

Em diu t'estimo i m'abraça després de preguntar-me si porto un nen a la panxa. O sigui, de dir-me gorda amb molt de tacte. Sé que em mira perquè tota la cara enfoca la meva mirada, però els seus ulls no puc determinar cap on van. Em té el cor robat. Es diu Martí i ve de lluny. I porta una herència trista i enganxosa. A la classe, no para quiet i diu sempre el que pensa quan ho pensa... i és capaç d'aixecar-se de cop i volta, abraçar-me sense més, mirar-me amb un ull aquí i l'altre allà i dir-me: T'estimo! Quantes coses ens falta per aprendre, encara!

habilitats

Tinc l'estranya habilitat de perforar el cervell amb la mirada i provocar confessions secretes i mai dites. Però jo anhelava tenir una habilitat positiva! Jo volia saber fer coses, ser especial! Resulta que faig tanta por a la gent que obligo a parlar d'aquelles accions innombrables. Una de dues, o poli "mala"... o "capellana"... o psicòloga... o potser opto per continuar buscant la meva habilitat.