SantAngelo

Era allà, en un bar del centre, prop de casa seva i de la parada de l'autobús. Només calia una trucada (al fixe, és clar) per dir l'hora. No calia dir on. Ens assentavem en un raconet, una taula de quatre, amb un cendrer i un tallat, una coca cola, sense gel ni llimona. Cadascú la seva especialitat. I xerràvem i rèiem i ploràvem i ens confessàvem. Era una època intensa, viscuda en base a somnis, projectes de futur, imaginació, il.lusions, pel.lícules i paranoies. Era una època feta de fum però tan plena d'energia, tan plena d'experiències, de persones...
I aquell bar va tancar. I ara n'han fet una sabateria. I em sembla que mai m'hi he comprat res. Perquè quan hi passo m'hi vull pendre un cafè amb tu, pedra preciosa... i no comprar-me unes sabates!

vampir

Fuig vampir de cos blanc i ànima fosca. Fantasma de dues cares, calculador imprevisible. Allunya't de mi, allibera'm d'aquestes cadenes i deixa'm viure en pau. Però tu... tu també deus tenir les teves cadenes. Una pesantor que recòrre tot el teu ser quan sona una campaneta al teu cervell. Viuràs la vida eterna, sempre jove però sempre sentint-te culpable... i sol... i fosc... a la part més abandonada de la teva ciutat. Em fas pena perquè creia que eres humà.

silencis

Ell i Ella fan cadascú el seu camí. Es pensen, s'imaginen, es recorden i s'obvien. I avancen i caminen i van vivint. De tant en tant es retroben i se somriuen. Giren el cap i tornen a pensar en el com seria. S'imaginen nus en un llit ample, en una habitació més ample encara, aïllada del món real. Es recorden innocents, purs i somrients. I acaben obviant el que és una certesa per tothom menys per ells.