l'elegància de l'eriçó - muriel barbery

Hauria agafat el llapis i no hagués deixat de subratllar. Us deixo unes quantes sentències, reflexions i frases d'aquesta novel.la a dues veus que m'ha captivat.

"Justament en aquest moment, mentre escric, la Constitució passa arrossegant la panxa per terra. Aquesta gata no té cap projecte construït a la vida però tanmateix es dirigeix cap a alguna cosa, probablement una butaca. I això es veu en la seva manera de moure's: ella va cap a"

"La mort no m'esgarrifa, encara menys la d'en Pierre Arthens, però és l'espera el que és insuportable, aquest buit suspès de l'encara no en el qual sentim la inutlitat de les batalles."

"La llengua, aquesta riquesa de l'home, i la seva utilització, aquesta elaboració de la comunitat social, són obres sagrades."

"Nosaltres no hi veiem més enllà de les nostres certituds i, encara més greu, no fem res més que veure'ns a nosaltres mateixos sense reconèixer-nos en aquests miralls permanents. Si ens adonéssim, si prenguéssim consciència del fet que no mirem en l'altre mai més que nosaltres mateixos, que estem sols al desert, ens tornaríem bojos (...) jo suplico al destí que em concedeixi l'oportunitat de veure-hi més enllà de mi mateixa i de conèixer algú."

"Així, ¿som unes civilitzacions tan corcades pel buit que només vivim al mig de l'angoixa de l'escassedat? Només gaudim dels nostres béns o dels nostres sentits quan tenim la seguretat de gaudir-ne més encara?"

"Potser estar viu és això: atrapar instants que moren."

"Mentre penso en això, auest vespre, amb el cor i l'estòmac fets melemelada, penso que, al cap i a la fi, potser és això la vida: molta desesperança però també alguns moments de bellesa on el temps ja no és el mateix (...) Sí, és això, un sempre dins del mai."



*L'elegància de l'eriçó de Muriel Barbery