mirades

Avui he recordat aquella vegada que estava enamorada d'un home casat. La seva mirada verda i somrient, el seu somriure amable. Era el meu alumne. Hi havia feeling. Un dia, sols a l'aula, es va començar a justificar... "és que, saps què? la C està embarassada d'una nena. Li direm I." Aquest nom em va sorprendre. Les seves paraules no. Ni la història que teníem tampoc. El Xavi ja m'havia acostumat als amors místics. Les explicacions que m'havia donat sobraven però reconec que vaig trobar en aquelles frases, en aquell to, una abraçada plena d'apreci. Van ser com aquell petó als llavis que no ens vam donar mai.