Sempre intentant ajudar, sense perjudicar i quan, per alguna raó, fas alguna cosa perquè et convé, encara et sents culpable. He ajudat a pujar les bosses a la persona que es va riure de mi a la cara. No ho he fet perquè em donés les gràcies... m'ha sortit de dins. Li he demanat a qui vaig ajudar a netejar l'armari de pols i a contar diccionaris de les aules si podia agafar-me un parell d'hores quan no tingués classe per anar a veure un pis. M'ha fet mala cara i m'ha tirat un moc.
Intento oblidar-ho, però em sembla injust i em cou a dins. I el brou fet de males estones, boicots de classes, no-salutacions dels companys, manca de valoracions positives o feedback, no sentir-me d'enlloc, i a l'hora, haver d epertànyer a tot arreu quan toca pringar... aquest brou em cou, fa xup-xup i m'escalfa tant que tinc por que rebenti l'olla. Però ja sé que són paraules i que abans que peti, abaixaré el foc, o els pantalons, o el cap i aguantaré, com sempre, per les persones que em pregunten com estic, que em saluden i em somriuen, per la foto que volien de record amb mi, perquè no ho sóc, de pícara, i per molt que em dolgui, qui ho té del néixer no ho deixa el créixer i jo sóc així de "bo..ba".
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
No ets pícara perquè no pots, no ho ets perquè no vols i no t'ha de doldre, t'ha alegrar, és la teva elecció
No és que no siguis pícara perquè no pots. No ets pícara perquè no vols. I no t'ha de doldre, t'ha d'alegrar perquè és la teva elecció.
Millor? Escric massa ràpid de vegades (gairebé sempre)
Suposo que tens raó, Magda. I sí que estic contenta de ser com sóc però m'agrada que em tractin com jo intento tractar als altres... tot i que vaig aprenent que això no es pot exigir. Aish, va!... que demà ja és divendres ;P
petonets terrassencs :)
Publicar un comentario