Apareixes com un personatge de novel.la en un bar bohemi. I dius que vens de Rússia... i jo faig veure que m'ho crec. Pensava que venies d'Argentina perquè tens un noséquè de psicoanalista. No pares de fer-me touchés i preguntes que fan que reaccioni amb un doble joc, amb una ambigüitat d'aprenent. Tot i així, pressento (perquè la casualitat ens fa trobar i no existeixen, les casualitats) que has vingut a ensenyar-me alguna cosa important, que apareixes per reafirmar-me alguna de les meves creences.
Per ara, faig servir les paraules d'escut i no d'arma... perquè no estic lluitant activament sinó que deixo que la batalla flueixi al meu voltant. La propera vegada podriem discutir si l'escut és o no un altre tipus d'arma...
Nos vemos en los bares, Chuchesku! ;)
Colo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Sopla un viento frio en la ciudad..
En estos tiempos de gente fria y vulgar, en tu mirada todavia veo resquicios de la persona que antaño fuiste ser.
No es facil encontrar una puerta abierta en el camino, aun mas dificil es esquivar a los vendedores de ilusiones, pero quizas un dia de estos juntos nos montemos a un tren especial.
Publicar un comentario