canvis

Com llengües viperines que es mouen en la nit buscant tresors inconfessables... així som tu i jo, de cos i ment, de fets i paraules. Així d'incongruents i temerosos d'una veritat incòmode. La inconsciència hi ajuda... l'experiència ens impedeix... i la por ens fa tan vulnerables que no la perdem de vista. Por a la por de deixar de ser el que som ara per esdevenir quelcom que pertany a una etapa obscura, no nostra sinó teva i meva per separat. Aquest convertir-se en alguna cosa nova és, també, la por de tornar-nos estranys en nosaltres mateixos i, a la vegada, la necessitat de sentir-nos d'alguna banda, d'algú.