Quan de cop entengui que les mirades poden ser clares, quan vegi que la veu és sincera i que les carícies les noti a través de la pell... llavors podré creure't. Mentrestant, junts, treballem per aquest món nostre. A cop d'intents, de paraules i frases fetes a base de complicitat, de tocaments virtuals. Mirant als ulls, a les mans, a la boca de les persones que ens envolten. Notant la connexió que flueix com la gran obra d'art que pot fer qualsevol aranya en qualsevol cantonada de qualsevol casa abandonada...
26 oct 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario