antonia font - rumba

seus tranquil, qualcú s'aixeca a fer es café, notes que qualcú et somriu, sents un eco que demana que es que tens, dius que no te passa res

gairebé ja són les dotze de la nit i t'adjudiques s'escurada, així penses una excusa per partir, trobes que n'hi ha que ja han parlat massa

i sa festa per tu ja s'ha acabat i per els altres just ara comença, i tot sol te'n tornes al passat, que és un dol que encara el dus enderrere

i cap a casa fas un pensament, passes pes carrer on abans era ca seva i fas sa mitja i recordes un cosset silenciós amb so matalás enterra

i t'en vas trist a ca teva perquè t'han fet xerrar d'aquella menorquina que te va fer travessar la mar
i t'en vas trist a ca teva perquè t'han fet xerrar d'aquella menorquina que te va fer travessar la mar

treus es gin d'un gelós amagatall i en baties un record, tanmateix no se pot curar amb alcohol un anyor que se xapa a la mitat

mig aqui i mig allà deçà, tens es cor transmediterrani i sa barca que vares treure a la mar amb prou feines va arribar a s'escenari

i vols que arribi unaltre dia perquè no vols pensar amb aquella menorquina que te va fer travessar la mar
i vols que arribi unaltre dia perquè no vols pensar amb aquella menorquina que te va fer travessar la mar

mig aqui i mig allà deçà tens es cor transmediterrani i sa barca que vares treure a la mar amb prou feines va arribar a s'escenari
i vols que arribi unaltre dia perquè no vols pensar amb aquella menorquina que te va fer travessar la mar