LiA

És fosc. Quarts de cinc de la matinada. Ja estan casats. Ja els hi hem cantat que aniran a San Francisco. Ja marxem. Adèu, LiA! petonets a cada galta de cada persona... de grans persones. I em ve al cap. Pau, per què LiA? i em contestes girant el cap amb un somriure. Uffff... de tota la vida! No t'ho sabria dir... :)

I recordo quan vas a aixecar la copa per brindar per la meva felicitat, per mi... i recordo quan vau comptar amb mi, quan vau aparèixer insospitadament aquí, plens de vida i de mans i mirades. I recordo del tot com hi ha gent que no fa falta recordar perque hi són constantment, aquí amb mi.

Cantant plegats cançons d'amor i de nostàlgia adolescent, riem una estona abans de tancar els ulls i somiar que demà... i per què, no??.. demà pot ser un gran dia, LiA!