amb tu

No acabo de diferenciar què és la realitat, la imaginació i el somni. Perquè et tinc aquí, voluminós i suat... entre els meus llençols i els meus sospirs. Et remous en el llit mentres t'abraço. Et mig observo com dorms i deixo caure un petonet al coll, pell de gallina... la teva, la meva. Canvies de postura... i jo em poso de cara a la paret. Somric. Sospiro. M'adormo.

No aconsegueixo dormir 3 hores seguides. Em torno a desvetllar entre els teus braços. Em vaig adormir amb el cap al teu pit, acompassant la teva respiració. Un relax absolut, una tranquil.litat increïble... Necessitava aquesta pau. M'ajuda a no tenir els ulls oberts i a eliminar els nervis de la panxa. Somric. Sospiro. M'adormo.

No sé parar el despertador de la consciència. Obro un ull i després l'altre. Encara hi ets... quina expressió més dolça, quina dolçor més expressiva. Dona'm cinc minutets més per a poder xarrupar tota la intensitat del moment, sigui somni, realitat o fruit de la imaginació. Somric. Sospiro. M'adormo. Amb tu.