batalles

Tenim el dret de decidir i la responsabilitat d'acatar les conseqüències d'aquesta decisió. És per això que les llagrimes de ràbia són en va. No pots plorar quan ets tu qui vas decidir fugir, d'un lloc o una persona, tan se val... o romandre-hi. Pots plorar de tristor però no de ràbia. Si decideixes lluitar t'has de sentir suficientment forta per aprendre que de vegades hi ha batalles que es perden... són batalles a favor d'alguna causa que en algun moment vas considerar prou vàlida. Posar els valors en una balança i escollir quines seran les teves guerres. I, per descomptat, la decisió més important és escollir amb quines armes lluitaràs i et defensaràs. I sempre, sempre la millor arma és un somriure intern que es projecti cap enfora. :)