Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
El cant d'un pingüí no és un cant tan bell com el d'un rossinyol o una cadernera. Però aquest animal em té tan captivada que m'imagino que és un cant a la llibertat... és un cant que uneix... un cant que comunica... i aquest, bàsicament, és l'objectiu del blog: cantar a la llibertat, a la unió, a la comunicació. Cantar per compartir!
... les cantades del blog...
...altres que canten...
Altres links
m'escolten i em llegeixen
2 comentarios:
Qué es el que ensumes i penses? Ja m'ho explicaràs... ;-)
de vegades fa pudor de socarrim... de vegades a flors silvestres o gespa mullada... però segur que la realitat no és ni tan pudent ni tan bucòlica. I guess I need holidays :S
besets!
p.s. però quan fa q vas tornar a casa? quines olors hi havia per allà? :P
Publicar un comentario