tela

coi! que una bandera és només un tros de tela! portem-les a la tintoreria i que siguin totes blanques!

nusos

Nusos a l'estòmac quan em sento d'una altra banda, quan em sento ignorada, nua de la teva abraçada. Nusos que emboliquen les nostres ànimes (les de tots els que hi érem, no només la teva i la meva) -les dels ulls blaus, les dels artistes, les de les amigues, les de les ex i les actuals, les dels narcicistes i els estrangers, les dels solidaris, les dels peixos i les dels simis o els lleons o, fins i tot, les dels humans. Nusos de corda de color de merda -o de color de mel, si vols un eufemisme i depén de com interpretis el concepte-, nus de paraules, nus de mirades, de vestidures, de màscares. Però mai -mai dels mais, ni en l'infinit punt n enllà de l'espai- mai nus de pors.

seqüències

Primer: adonar-me que fa 22 anys, a l'altra punta del món, una noia que podria ser jo no disfrutava de les festes d'aniversari amb els seus pares i que els pastissos que jo menjava no eren tan dolços per ella.
Segon: viure una obsessió que em paralitza i em deixa catatònica davant de la pantalla d'un portàtil que té un parell d'anys mentre uns nens somnien una vida paral.lela inconscient i plena d'amor fraternal.
Tercer: riure a cor que vols acompanyada de dues persones desconegudes fa uns quants mesos i que han esdevingut part essencial de la meva vida, sempre amb unes mirades que et dónen la mà.
Quart: adonar-me que hi ha malesa i amor arreu, pel món, per la història.
Cinquè: viure un desassossec a base de paraules clau: que tot sigui això, doncs.
Sisè: riure sense estridències i interiorment, davant la pantalla d'aquest portàtil.

casada con buda - wei hui

3 cites a l'atzar (o no) d'un llibre que acabo de llegir*:

"No tenía ni idea de si volvería a ser feliz; no sabía que rumbo tomar, ni si podría enfrentarme al mundo con ojos audaces e intrépidos. (...) Desconocía si las densas capas de musgo habían oscurecido el sendero de mi memoria de tal modo que finalmente me impidieran echarme atrás."

"Dado que no hay nada totalmente perfecto en este mundo, la clave consiste en ser feliz con lo que se tiene, y en tomarse la vida con un espíritu de comprensión y tolerancia. Especialmente, en las relaciones entre hombres y mujeres."

"Hubo una época en que pensé que hacia falta un valor extraordinario para ir de un lugar a otro. Ahora, al reflexionar detenidamente, me doy cuenta que es necesario mucho más valor para no dejar nunca un lugar después de haberlo elegido."

*Casada con Buda de Wei Hui
Publicat per emecé i traducció de Ainara Munt Ojanguren i Xu Ying

nit de lluna plena

Llums i fum en un local ple d'ànimes joves. Parlem de pors, de sentiments, de sentir-nos petits o grans.
Tu, enmig de la selva, essent estrany per mi. Parles de noms i accions que no domino ni conec. Amb persones com tu.
I jo ploro i tu deus riure. I, de cop, deus pensar en mi. I jo, de cop, deixo de pensar en tu.
Aquesta és la gran diferència entre la teva ànima i la meva.

pètals de margarita

No els arrenco i estripo per saber si m'estimen o no. És una qüestió encara més bàsica. És un ser o no ser. I, de vegades, fins i tot, un fer o no fer. I és encara més necessari en aquells moments de la vida quan la ment està en una situació tan caòtica que et passes massa estona intentant decidir, analitzar. Forcem la màquina quan potser el més just seria anar restant els pètals d'una margarita, tot mirant la forma dels núvols en un camp verd o d'espigues i roselles. O, millor encara, buscant aquelles teranyines de les que hem parlat alguna vegada.

miralls trencats

T'imagines poder veure com a espectadora aquelles vides que no hem pogut viure, a través de la part de darrera d'un mirall?
Avui he somniat en una possible vida si hagués escollit un altre camí... i al final del somni, en contra del que podries preveure, no ha sigut tal i com l'imaginava. Però tot i el final d'escàndol -ja que és el meu somni podria acabar bé, no?- m'ha agradat viure-ho/somniar-ho... i suposo que la vida que visc (la real, no la del llit entre els coixins i amb els ulls tancats) també m'agrada viure-la...

la lladre de llibres - markus zusak

3 cites memorables d'un gran llibre*:

1. "Vet aquí un petit fet
Et moriràs"

2. "-Quin bé fan les paraules?"

3. "Una última nota de la teva narradora
Els humans em tenen turmentada"

*La lladre de llibres de Markus Zusac
publicat per La Campana i traducció d'Anna Ullibarri

avui (no com cada dia)

M'he llevat als teus braços, he vist el mar i els barcos, he passejat Rambles amunt, m'he begut un suc extrany de mango i litxis fet a casa nostra, he comprat dos regals d'aniversari i un obsequi per compartir, he llegit unes quantes pàgines d'un llibre agredolç que em té captivada. I no he parat de somriure.