15 abr 2008

pètals de margarita

No els arrenco i estripo per saber si m'estimen o no. És una qüestió encara més bàsica. És un ser o no ser. I, de vegades, fins i tot, un fer o no fer. I és encara més necessari en aquells moments de la vida quan la ment està en una situació tan caòtica que et passes massa estona intentant decidir, analitzar. Forcem la màquina quan potser el més just seria anar restant els pètals d'una margarita, tot mirant la forma dels núvols en un camp verd o d'espigues i roselles. O, millor encara, buscant aquelles teranyines de les que hem parlat alguna vegada.

3 comentarios:

CUCALELLA dijo...

Avui just he parlat de la ment. Una experiècia que vaig viure ahir. Potser te missatges per a tu. Un gran petonet!!! :-)

Quinpayotu dijo...

Carai!!, això m'ha arribat! ;)

Que agradable i al mateix temps amarg que resulta tot plegat...

No s'hi pot fer massa, el cap no para de barrinar i pensar en coses incertes: el negit de saber..., l'esperança de poder..., el desig de voler...


Un pto!!

LiA dijo...

sí, senyoreta! res passa perquè si, i tot passa per no res :P ja saps, si estàs atent/a tot poden ser senyals ;)

Roger, molt poètic això de...el neguit de saber, l'esperança de poder, el desig de voler... gràcies per deixar aquestes paraules, espero que no sigui l'última vegada ;)

petonets plens de força per tots dos :**