Vinc i torno, vaig i arribo, cíclicament, en bucle. I tinc un món interior prolífic que no em serveix de massa. Tinc un cor així de gran que em fa fer coses absurdes.
Miro a l'ànima de qualsevol interlocutor. Hi parlo, amb l'ànima. Observo amb aquesta mirada els gestos. No en trec res però els faig sentir acompanyats. I, així, em fan companyia a mi.
I dic adèu amb petons glaçats però paraules sinceres. Cada vegada em costa menys acomiadar-me. Tots som gent de pas.
Però vaig aprendre que la vida sempre et brinda noves i valuoses experiències. I disfruto compartint les papallones dels altres.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario