La coneixo de tota la vida. De petites passejavem pel casal i ni ens miravem a la cara perquè ens teniem massa vistes. De cop i volta, ens trobem en una celebració amb gent de totes les esferes. Ens saludem sense més. Resulta que és amiga d'una noia de l'escola que redescobreixo a cada trobada.
A ella la veig baixant quan jo pujo. I la trobo pujant quan jo baixo. La miro sempre i m'intriga. M'intrigava. I em preguntava si hi hauria feeling o no si la coneixia mai. Un dia llegia un llibre del papa Joan Pau XXIII i em va captivar. I em preguntava on anava, què feia, com era, com es deia...
I avui m'adono d'aquest vincle: aquestes dues noies són amigues. La C. treballa amb l'homenetjada de la celebració on ens vam trobar amb la M. I continuo pensant que no passa gairebé mai res per casualitat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario