HELLoween

I mira que m'agrada la tardor, i les bruixes i el foc i el Halloween. I pensar en gats negres i somiar en homes-llop que em salven de les urpes dels vampirs. I encara més, m'agrada fer Jacks O'lantern per recordar aquell octubre de por a Charleston i per encomenar als meus nens aquest amor cap a les tradicions màgiques. I cantar el Trick or Treat i fer sustos quan menys s'ho esperen. I m'agrada perquè també és castanyada i la de la Rambla ja se sent gemegar que ja són uns 60 anys de vendre moniatos i castanyes. I s'acosta el meu aniversari i m'agrada fer anys i continuar sentint-me que encara he de crèixer.

Però... de tant en tant certs fantasmes apareixen de cop i volta a estirar-me els llençols del llit. I me n'adono que l'infern tampoc el tenim tan lluny.

again...

on the road again...

lately...

Últimament sento que el terra sobre el qual camino trontolla. Sembla que les meves passes es desplacen amb certa inseguretat. El meu cap i, per tant, els meus pensaments no toquen quarts ni hores. Ho he intentat fer veure i, segons com, semblava que ja tornava a tocar-hi. Però res... només ho semblava. Últimament tampoc sé ben bé cap on vaig.

Últimament, trobo a faltar la seva figura. I quan hi penso em dóna força. La seva manera de fer, la seva mirada, les seves paraules. Per dir-ho d'alguna manera, vull pensar que és la meva Deessa particular i, potser riureu, però hi parlo i li demano consell.

Últimament, recordo i imagino. I hi dedico tant temps que potser per això no en tinc suficient per intentar canviar la meva vida. Massa poc temps d'acció, messa temps de reflexió. I les paraules quan es converteixen en fets?

Últimament el temps passsa que ni el veig. I enyoro experiències que no vaig gosar viure fa uns quants anys. Enyoro les partides de caniques a la rampa, davant de l'escola, les classes a les 8:30 al camí fondo, enyoro els divendres planejats el dilluns i les tardes de lectura somiadora.

Últimament, em fa tanta por fer-me gran perquè no sé quina mena de futur m'espera que aquesta incertesa m'angoixa i em fa patir de tal manera que el meu cap treu fum, tinc corbs a l'estòmac i neguitejo.

(( sort que de tant en tant hi ha cançons que em fan fer un parèntesis de tot plegat ))

mandales

Avui hem pintat un mandala en grup. Era la primera vegada. Els acostumo a colorejar sola, guiant-me per com em sento: primer faig una anàlisis introspectiu del que m'està passant, després ho relaciono amb algun concepte i finalment, jugo amb el què em diuen els conceptes sobre els colors. O els colors sobre certes idees i sentiments. Ha estat una mica complicat fer-me meu aquell mandala quan no he seguit tot el procés que per mi implica pintar un mandala. Podria haver explicat el meu mètode als meus companys, o tirar pel dret i fer el que em vingués de gust en aquell moment. Però...

M'he adonat d'unes quantes coses: que m'agafo als altres per autoafiançar-me i agafar seguretat, que sóc capaç d'aïllar-me estant amb molta gent i aconseguir fer una part del que m'havia plantejat, que sóc massa tolerant i massa poc assertiva, que prefereixo treballar sola quan no em sento part del grup. I, mirant als altres, he pensat que amb el temps et tornes més independent o autònom. També he vist claríssim que puc veure la part bona i la part dolenta de tot, els punts forts i els punts febles de qualsevol situació, d'una persona, d'un mandala.

I sí, m'agrada perquè l'he fet jo i perquè sense mi no hauria acabat mai sent el que és.