lately...

Últimament sento que el terra sobre el qual camino trontolla. Sembla que les meves passes es desplacen amb certa inseguretat. El meu cap i, per tant, els meus pensaments no toquen quarts ni hores. Ho he intentat fer veure i, segons com, semblava que ja tornava a tocar-hi. Però res... només ho semblava. Últimament tampoc sé ben bé cap on vaig.

Últimament, trobo a faltar la seva figura. I quan hi penso em dóna força. La seva manera de fer, la seva mirada, les seves paraules. Per dir-ho d'alguna manera, vull pensar que és la meva Deessa particular i, potser riureu, però hi parlo i li demano consell.

Últimament, recordo i imagino. I hi dedico tant temps que potser per això no en tinc suficient per intentar canviar la meva vida. Massa poc temps d'acció, messa temps de reflexió. I les paraules quan es converteixen en fets?

Últimament el temps passsa que ni el veig. I enyoro experiències que no vaig gosar viure fa uns quants anys. Enyoro les partides de caniques a la rampa, davant de l'escola, les classes a les 8:30 al camí fondo, enyoro els divendres planejats el dilluns i les tardes de lectura somiadora.

Últimament, em fa tanta por fer-me gran perquè no sé quina mena de futur m'espera que aquesta incertesa m'angoixa i em fa patir de tal manera que el meu cap treu fum, tinc corbs a l'estòmac i neguitejo.

(( sort que de tant en tant hi ha cançons que em fan fer un parèntesis de tot plegat ))