mandales

Avui hem pintat un mandala en grup. Era la primera vegada. Els acostumo a colorejar sola, guiant-me per com em sento: primer faig una anàlisis introspectiu del que m'està passant, després ho relaciono amb algun concepte i finalment, jugo amb el què em diuen els conceptes sobre els colors. O els colors sobre certes idees i sentiments. Ha estat una mica complicat fer-me meu aquell mandala quan no he seguit tot el procés que per mi implica pintar un mandala. Podria haver explicat el meu mètode als meus companys, o tirar pel dret i fer el que em vingués de gust en aquell moment. Però...

M'he adonat d'unes quantes coses: que m'agafo als altres per autoafiançar-me i agafar seguretat, que sóc capaç d'aïllar-me estant amb molta gent i aconseguir fer una part del que m'havia plantejat, que sóc massa tolerant i massa poc assertiva, que prefereixo treballar sola quan no em sento part del grup. I, mirant als altres, he pensat que amb el temps et tornes més independent o autònom. També he vist claríssim que puc veure la part bona i la part dolenta de tot, els punts forts i els punts febles de qualsevol situació, d'una persona, d'un mandala.

I sí, m'agrada perquè l'he fet jo i perquè sense mi no hauria acabat mai sent el que és.