Divendres:
amics que arriben en comptagotes als Amics. Xerrar sobre tot i res, de finals i principis, d'amors i desamors, de viatges i rutines. I riure de la Cacatua i de les cares de la gent. Perquè estar amb vosaltres és sinònim de riure a cor que vols. Cantar a la llibertat amb la pell de gallina. Tres mojitos amb els ulls ben oberts i donant peu a nous monòlegs.
Dissabte:
la por d'allò (des)conegut dins dels passadissos infinits i laberíntics del metro de Barcelona. Un sopar a la catalana però multicultural: valencians, bascos i catalans, com en un acudit de política. I recordem de mirar sempre cap enlaire quan passegem per la ciutat per trobar-hi calaveres i ous amagats. Agradable companyia per una nit sorprenent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Per no oblidar el final de la nit amb xurros pringats amb sucre ;)
i la xocolata desfeta... mmmmmmmmmmm! ;)
M'ha agradat trobar-te al meu bloc "vell" t'he vist avui de casualitat perquè vas deixar el comentari en un bloc que ja es va acabar. M'agrada que la gent jove trobi plaer en aquelles coses en les quals els de la nostra generació ens identificàvem, fa més de 30 anys, com molt bé dius, concretament 38. M'agrada veure que la gent jove té ganes de cantar a la llibertat. I m'agraden també els xurros pringats amb sucre i la xocolata desfeta. No canvieu.
Magda,
un plaer que hagis visitat també el meu blog. Ens trobarem als amics alguna vegada? encara que estiguis pel sud, pots tornar i veure que segur que no ha canviat massa!
Publicar un comentario