fent memòria

Fa 17 anys, el Barça va jugar la Copa Intercontinental a Tokyo, contra el Sao Paulo brasileny. Jo no vaig dormir aquella nit, esperant davant la televisió per veure com jugàven els meus ídols. He de confessar que durant la meva adolescència vaig ser una seguidora del Barça extrema i obsessiva. També seguia els partits de futbol de segona divisió que féien pel 33 a les tardes i d'altres esdeveniments esportius, fins i tot de matinada. Així que aquell dia no podia ser menys amb el Barça jugant-se el trofeu Intercontinental contra el Sao Paulo. Em recordo al sofà, estirada, la casa en silenci, els pares dormint... i una gran decepció quan va acabar el partit i el meu equip va haver de tornar a casa amb les mans buides. Em sabia greu per l'Oscar :P

Avui en dia, ja no miro el futbol quasi mai però m'agrada saber el resultat. Si em pregunten, dic que sóc del Barça, és clar. Però del de l'època del Dream Team. Que m'encanta el Guardiola. Per moltes coses més que per ser l'entrenador del Barça, és clar. I estic contenta que el Bojan també se senti català i que el fill del porter Busquets estigui jugant de titular, que juguin Xavi, Piqué i Puyol. Avui en dia, de vegades, m'avergonyeixo dels que havien sigut els meus ídols i d'altres companys de professió que deixen molt que desitjar com a persones del món.

Però celebro amb emoció que avui l'equip del Pep hagi guanyat la copa del Món de Clubs :)