amics de sempre

En aquestes trobades sempre em sento una mica especial. Els coneixo des d'abans que elles entréssin a les seves vides. Les primeres experiències les vam viure junts. I jo me'ls estimo per això, perquè els he vist crèixer. I ells a mi. I perquè el Pau em va batejar, i el Xavi va ser el meu primer nòvio i el Jordi havia sigut el nòvio de la meva millor amiga. No em fa res ser sempre l'amiga del nuvi ni ser la única noia que surt a les fotos amb els nois.
Només de vegades m'agradaria ser part de les converses de les "noies", quedar per passejar, saber de quin color pintaran l'habitació i no haver de sentir d'esquitllada els secrets que sembla que no volen compartir amb mi.