31 mar 2010

l'últim adéu

La última vegada que el vaig veure em feia fora del país amb petons inconsistents i llàgrimes de cocodril. La última vegada que vam seure en una taula vam prendre qualsevol cosa mentre jo li recriminava deixar-me sola i ell repetia com un autòmata que a casa hi havia gent esperant-me. La última vegada que vam parlar em van fer pagar més de 50 eurus per una maleta que pesava més del compte: havia atapeït com vaig poder 4 mesos al país del fred i 4 anys més d'una relació. No hi ha diners ni bàscules que ho puguin medir, això. La última vegada que el vaig mirar, m'havia acompanyat a l'aeroport i així aprofitar el viatge per recollir uns amics que venien de visita. La última vegada que ens vam trobar no hi va haver diàleg possible, només tràmits vulgars i tornar a cadascú el que li pertocava. La última vegada que ens vam veure, passejavem per la vora d'un riu gelat i séiem als bancs com dos enamorats. I si haguéssin entés el que déiem haurien vist que no hi havia romanticisme per enlloc... La última vegada que el vaig veure va ser la primera vegada que el vaig començar a somiar.


5 comentarios:

EnginyerBrillant dijo...

Aquesta cançó, estaria sens dubte a un top10 o top5 de cançons millors/més significatives dels 2000-2010. Enorme single dels Strokes, tant actual com el primer dia, i va formar part d'aquell espectacular Is This It, un dels millors LP debut de la història. Quins records, vaig a rescatar el compac de l'estanteria.

LiA dijo...

què seria la vida sense música? ;)

Anónimo dijo...

Segurament el romanticisme no existeixi, més que en un indret i en un lloc i en uns ulls específics.

LiA dijo...

i en un moment especific. Crec que tot té el seu temps.

Waterfall dijo...

Let it flow!!