Molt sovint, els moments crucials de la vida vénen acompanyats de senyals que reps d'aquí i d'allà. Una frase del Coelho que et fa recordar que s'aprén dels errors o el Punset, en una entrevista, que et diu que s'ha de canviar d'opinió per evolucionar.
Em quedo amb un comentari que m'ha fet una companya: passi el que passi, diguin el que diguin, saps que és un pas molt important a nivell personal. Em quedo amb la satisfacció de poder dir que he fet el que creia i, encara que en tinc alguns dubtes, penso que ho he comunicat amb suficient assertivitat. Em quedo amb la força que em dóna pensar que no tinc res a perdre i tot a guanyar. I poc a poc està desapereixent aquell rau-rau inquiet de la panxolina...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Hola, he fet cap aquí per aquelles casualitat de la vida, fent click aquí i allà i seguint un link aquí i allà.
Quan jo tenia un blog (abans que passés a ser "privat" per a que no m'afusellessin per les opinions tant radicals que jo mateix hi deixava després de que la vida real m'indignés) sempre apreciava, que si algú hi passava, deixés un comentari. Encara que no fos per dir-hi res concret.
I aquí estic. A destacar puc dir que una persona que aprecia la música, que escriu en català, que té un blog en català i que a més té un comptador de dèficit fiscal a peu de pàgina, ja val aquest comentari.
Molta sort amb aquestes "senyals" o amb aquestos "canvis".
PD: Veig aquí que amb armes no s'educa. Si em dona a triar entre el conseller maragall i les armes, em quedo amb les armes.
Vagi bé.
EnginyerBrillant, torna quan vulguis i comenta si et ve de gust. Com tu dius, s'aprecia moltíssim tenir feedback o com a mínim adonar-te'n que algú ha llegit el que has escrit :)
Em sembla que intueixo com has arribat aquí i me n'alegro molt! Ara només falta que coïncidim fent una birra, no trobes?
Fins aviat!
Publicar un comentario