3 mar 2010

a l'antiga

No sé ben bé per quina raó, quan he tornat d'aquesta passejada sota les gotes de la pluja m'han vingut ganes d'agafar la llibreta groga que encara tenia per estrenar i escriure. Necessitava notar la pluja. Respirar aquest aire fresc. Adonar-me que existeixo.

4 comentarios:

Magda dijo...

Acabo d'escriure sobre pluja i existència. Penjo al meu escrit i et vaig de nou al lateral del meu blog, parlant de pluja i d'existència

LiA dijo...

ja vaig fer bé de comentar aquell escrit teu sobre "La Cacatua Verda" hehe vaig pensar que no podia ser una casualitat i prou! i mira, aquí ens tens... compartint la nostra vida :)

Anónimo dijo...

Encara queden algunes restes de neu, la tempesta anonima ha passat i malgrat no haver-la disfrutat en tot el seu espectre es de ben segur que prou pensaments mereixen ser grabats a ma al,cada i poc a poc :)

S'han d'aprofitar aquests moments de contacte amb la natura i amb un mateix.

Per sort :) encara queda gent capa,c d'asaborir aquests instants.

LiA dijo...

Els moments que podem estar en compenetració amb la natura són els més significatius... però no passa cada dia que estem amb els 6 sentits a l'expectativa!
_torna quan vulguis, anònim_