No sé ben bé per quina raó, quan he tornat d'aquesta passejada sota les gotes de la pluja m'han vingut ganes d'agafar la llibreta groga que encara tenia per estrenar i escriure. Necessitava notar la pluja. Respirar aquest aire fresc. Adonar-me que existeixo.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Acabo d'escriure sobre pluja i existència. Penjo al meu escrit i et vaig de nou al lateral del meu blog, parlant de pluja i d'existència
ja vaig fer bé de comentar aquell escrit teu sobre "La Cacatua Verda" hehe vaig pensar que no podia ser una casualitat i prou! i mira, aquí ens tens... compartint la nostra vida :)
Encara queden algunes restes de neu, la tempesta anonima ha passat i malgrat no haver-la disfrutat en tot el seu espectre es de ben segur que prou pensaments mereixen ser grabats a ma al,cada i poc a poc :)
S'han d'aprofitar aquests moments de contacte amb la natura i amb un mateix.
Per sort :) encara queda gent capa,c d'asaborir aquests instants.
Els moments que podem estar en compenetració amb la natura són els més significatius... però no passa cada dia que estem amb els 6 sentits a l'expectativa!
_torna quan vulguis, anònim_
Publicar un comentario