spring (smells like teen spirit)

Fa menys d'un mes em llevava el matí i encara era fosc, a fora. La meva energia s'anava consumint. I desde fa quasi una setmaneta ja és primavera, tot i que està costant veure el sol. Com a mínim, quan em llevo i miro per la finestra amb els ulls mig tancats em fa menys mandra obrir-los del tot: Respiro Primavera!

Quan arriba primavera sempre recordo la gespa de la uni, les campanes que féiem d'història de la llengua, les classes amb el de llengua anglesa al turonet de davant del quiosc de lletres, els dinars amb tupper a les escales de la Sala de Revistes. Et recordo amb una boina diferent cada dia, cantant "in the ghetto" amb la guitarra, conversant de tot i res fins ben entrada la tarda quan jo trucava al meu alumne de classes particulars per dir-li que ja no hi aniria, aquell dia, que em quedava amb tu. Recordo Sylvia Plath, la sala d'ordinadors ben calenta, els cambrers del bar, caminar fins a la Plaça Cívica i trobar-me amb el profe despistat de Lite del segle XIX, la tranquil.litat que els exàmens encara quedaven lluny i que ja havíem superat l'angoixa de les notes del primer semestre. La primavera em relaxa perquè tanco els ulls i ensumo la VIDA, la LLIBERTAT que creiem que teníem, les primeres EXPERIÈNCIES, ensumo l'AMOR i l'AMISTAT, el SENTIR-me plena llegint Henry James o Edith wharton al solet.