12 sept. 2010

ditxosos

Quina sort que tenen aquells que caminen amb pas ferm cap a un destí desitjat i escollit. Quina sort que tenen els que parlen amb veu segura de coses que entenen i dominen. Quina sort que tenen aquells que volen i viuen i miren i aconsellen i asseguren i perjuren que el que ells fan i diuen és la veritat. Quina sort que tenen! Jo encara vagarejo mig perduda i no sé ni qui sóc.

4 comentarios:

Magda dijo...

Quina sort tenim els que podem llegir aquelles persones que dubten, les que parlen en veu baixa d'allò que coneixen però saben que es poden equivocar, que pot ser diferent, que les altres persones també tenen opinió. Quina pena si només ens creuéssim amb gent segura que no ens deixa cap espai.

LiA dijo...

:)

marta (volar de nit) dijo...

Quina sort per ells i quina mala sort els pobres que els han d'aguantar! :)

LiA dijo...

reconec que els envejo una miqueta.. però llavors veig la majestuositat dels anònims que caminen discrets i no em queda més remei que somriure :)