Llums i fum en un local ple d'ànimes joves. Parlem de pors, de sentiments, de sentir-nos petits o grans.
Tu, enmig de la selva, essent estrany per mi. Parles de noms i accions que no domino ni conec. Amb persones com tu.
I jo ploro i tu deus riure. I, de cop, deus pensar en mi. I jo, de cop, deixo de pensar en tu.
Aquesta és la gran diferència entre la teva ànima i la meva.
21 abr 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Que ha passat? :-(
doncs que suposo que en les nits de lluna plena surten els homes llop :( ...i de vegades fan por, oi?
T'entenc...
Publicar un comentario