nusos

Nusos a l'estòmac quan em sento d'una altra banda, quan em sento ignorada, nua de la teva abraçada. Nusos que emboliquen les nostres ànimes (les de tots els que hi érem, no només la teva i la meva) -les dels ulls blaus, les dels artistes, les de les amigues, les de les ex i les actuals, les dels narcicistes i els estrangers, les dels solidaris, les dels peixos i les dels simis o els lleons o, fins i tot, les dels humans. Nusos de corda de color de merda -o de color de mel, si vols un eufemisme i depén de com interpretis el concepte-, nus de paraules, nus de mirades, de vestidures, de màscares. Però mai -mai dels mais, ni en l'infinit punt n enllà de l'espai- mai nus de pors.