14 dic 2009

el sentit de tot

Darrerament i més que sovint em pregunto si tot això té algun sentit. I el problema és que no n'hi trobo massa. Em passo els dies pensant en estratègies per motivar-los. I la seva resposta (majoritària) és negativa, fins i tot, a vegades, insultant. I no em compensa que algun d'ells m'abraci o em regali bombons o que amb un grup poguem fer uns riures relaxats. És aquí on rau el problema. Perquè jo ja no estic motivada per seguir buscant, per continuar treballant en aquestes condicions. Fa temps em vaig prometre que quan comencés a sentir-me així deixaria de fer el que faig... però, i després, què?

2 comentarios:

Magda dijo...

Després tornar a començar. Començar de nou, una i mil vegades. Començar de nou, de vegades fent exactament el mateix que abans de tornar a començar, però de nou, amb motivacions que surten, potser si mires sota el sofà, o darrera la finestra.

LiA dijo...

seguiré buscant en els llocs més insospitats :)
-gràcies per les pistes, Magda, potser per allà on dius trobo alguna cosa que em fa recuperar la força!-