10 feb 2010

enterenyinant VI

Era nit de lluna plena i ens vam reunir al voltant d'una taula ben parada: hi havia torrades, amanides, sangria i nou cadires. Converses distants sobre tot i res: veus profundes, psicologia barata i mirades atentes a les noves adquisicions. Circulant, circulant vam anar a parar al Tangerine -tota una novetat!- i les mirades i les converses començaven a ser més íntimes: les veus més excitades parlant de mars i peixos i les referències de teràpies, tractaments o recurdos psicològics anàven i venien. Mentrestant els altres beviem per oblidar. Oblidar que ens havien robat la bici o la novia o la feina. Beviem per brindar per l'amistat, la companyia, l'amor. No feia massa fred aquell dia... vam deixar el bar per entrar en una discoteca. La foscor i l'alcohol i les hores ens devien confondre. O la lluna o la realitat que no ens agradava o aquella sensació de tenir tot el temps del món per endavant.
Quinze nits més tard alguns d'aquells que es van trobar al voltant d'aquella taula van veure sortir el sol plegats. Van tastar llits desconeguts. Van plorar sense llàgrimes. Van riure sense xiscles. Van traçar línies sense cap regla i van tancar cercles.

2 comentarios:

Magda dijo...

Molt bonic

LiA dijo...

no tan bonic però suposo que el que no és tan bonic està massa encriptat :P
de fet, potser sembla bonic perquè és real i la vida és bonica... però complicada :)