aventures

Em parles d'ell amb la mirada baixa i somriures inquiets. De tant en tant, ho negues amb el cap i toques de peus a terra. I renegues del que et diu el cor. Dius que al matí et lleves pensant que el trobaràs al segon vagó, amb el llibre a la mà i la bossa verda, que et mirarà en silenci com cada dia i deixarà que comencis tu la conversa. Que baixarà de cop i volta quan a tu encara et queden deu minuts. Dius que t'envia missatges i que et parla de possibilitats i que, de vegades, t'acaricia. Però sobretot el que et preocupa és que sembla que sigui un personatge diferent cada cop que coïncidiu: el silenci i la comunicació no verbal o paraules que flueixen com l'aigua del riu i els gestos freds com la nit. I l'ambigüitat de no saber si si o si no. L'ambiguïtat de dir-te que ha estat pensant en el que li vas dir i que l'has ajudat a decidir-se a escriure aquella noia de la platja. Aquella noia que li agrada tant, a qui ha fet petons en una habitació bruta. Aquella noia que li dius i redius que està jugant amb ell. Em fas patir perquè t'estimo. Sé que ja ets grandeta i no vull semblar massa protectora, però pensa que si et préns un altre tequila potser cauràs rodona i ja no hi haurà qui t'aixequi.