I és que no ho sóc, de rara. Potser una mica estranya, sí. Però sobretot, especial i única.
"Y no volveré a sentirme extraño
aunque no me llegue a conocer"
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
El cant d'un pingüí no és un cant tan bell com el d'un rossinyol o una cadernera. Però aquest animal em té tan captivada que m'imagino que és un cant a la llibertat... és un cant que uneix... un cant que comunica... i aquest, bàsicament, és l'objectiu del blog: cantar a la llibertat, a la unió, a la comunicació. Cantar per compartir!
... les cantades del blog...
...altres que canten...
Altres links
m'escolten i em llegeixen
No hay comentarios:
Publicar un comentario